Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

El mercat de l'art i el col·leccionisme, Apuntes de Historia del Arte

Descubreix en que consisteix el mercat de l'art i quin paper hi té el col·leccionisme

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 08/06/2019

Angelina121212
Angelina121212 🇪🇸

2 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
El mercat de l’art i el col·leccionisme
Parlant dels orígens i tipificació els mercats en els arts visuals, des dels orígens mateixos del
mercat creador de la imatge en la cultura del paleolític superior, es percep un clar ordenament de
dos nivells principals diferenciats, que són els següents:
El primer i de més transcendència pública i antropològica és el que es refereix a la imatge
ritual, de suposats actes de màgia i projecció espiritual central i col·lectiva dels grups socials
caçadors i recol·lectors. La projecció del creador d'aquesta primera categoria de mercat se
situa en els llenguatges propis de la pintura, el relleu i el volum en l'espai social col·lectiu,
que cohesiona i projecta a la comunitat que integra la cultura.
Un segon nivell de mercat del paleolític superior, es desprèn dels controls centrals socials i
recorre la diversificació del món quotidià individual dels components del mercat social. La
seva base d'existència va a recollir l'heterogeneïtat de sensibilitats dels components del grup
social, així com la pluralitat d'opcions creadores dels "especialistes" que en ell es
manifesten.
Els últims 100 anys el mercat de l'art ha revolucionat de manera espectacular. Les noves
tecnologies han canviat dràsticament el mode de comunicar-nos, de interactuar, fins i tot, de
consumir l'art. Comprar art online és una nova tendència que es desenvolupa cada vegada més. Fins
un determinat nivell de pressupost, el mercat de l'art funciona fenomenal. La gent consulta i
compara preus cada cop més pel internet. Gracies a les plataformes digitals, com ara Instagram,
molts artistes es promocionen i el comencen el seu negoci artístic online. Les pàgines web famoses
en aquesta àrea com, per exemple, Art Price, donen informació objectiva de quines són els preus en
el mercat secundari, recollint informació de les obres artístiques que almenys un cop han sigut
venudes en alguna de les cases de les subhastes.
Existeixen dos tipus principals del mercat de l'art: el primer mercat, que fa referència a les galeries
d'art, a on l'obra ve directament de l'artista i on els preus finals són de tres a cinc vegades més alts
que a les subhastes; i el segon, o sigui les cases de subhastes, on apareixen obres que ja han sigut
venudes almenys una vegada.
Avui dia, el mercat de l'art dominant al nivell internacional es concentra a China. No ha passat ni
una dècada que el país que tenia major volum de ventes artístiques era Estats Units. També cal tenir
en compte els mercats emergents com a la zona del mig orient (Dubai, Abudabi...), Índia i Llatina
Amèrica, gràcies a les col·leccions, museus, inversions.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El mercat de l'art i el col·leccionisme y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

El mercat de l’art i el col·leccionisme Parlant dels orígens i tipificació els mercats en els arts visuals, des dels orígens mateixos del mercat creador de la imatge en la cultura del paleolític superior, es percep un clar ordenament de dos nivells principals diferenciats, que són els següents:

  • El primer i de més transcendència pública i antropològica és el que es refereix a la imatge ritual, de suposats actes de màgia i projecció espiritual central i col·lectiva dels grups socials caçadors i recol·lectors. La projecció del creador d'aquesta primera categoria de mercat se situa en els llenguatges propis de la pintura, el relleu i el volum en l'espai social col·lectiu, que cohesiona i projecta a la comunitat que integra la cultura.
  • Un segon nivell de mercat del paleolític superior, es desprèn dels controls centrals socials i recorre la diversificació del món quotidià individual dels components del mercat social. La seva base d'existència va a recollir l'heterogeneïtat de sensibilitats dels components del grup social, així com la pluralitat d'opcions creadores dels "especialistes" que en ell es manifesten. Els últims 100 anys el mercat de l'art ha revolucionat de manera espectacular. Les noves tecnologies han canviat dràsticament el mode de comunicar-nos, de interactuar, fins i tot, de consumir l'art. Comprar art online és una nova tendència que es desenvolupa cada vegada més. Fins un determinat nivell de pressupost, el mercat de l'art funciona fenomenal. La gent consulta i compara preus cada cop més pel internet. Gracies a les plataformes digitals, com ara Instagram, molts artistes es promocionen i el comencen el seu negoci artístic online. Les pàgines web famoses en aquesta àrea com, per exemple, Art Price, donen informació objectiva de quines són els preus en el mercat secundari, recollint informació de les obres artístiques que almenys un cop han sigut venudes en alguna de les cases de les subhastes. Existeixen dos tipus principals del mercat de l'art: el primer mercat, que fa referència a les galeries d'art, a on l'obra ve directament de l'artista i on els preus finals són de tres a cinc vegades més alts que a les subhastes; i el segon, o sigui les cases de subhastes, on apareixen obres que ja han sigut venudes almenys una vegada. Avui dia, el mercat de l'art dominant al nivell internacional es concentra a China. No ha passat ni una dècada que el país que tenia major volum de ventes artístiques era Estats Units. També cal tenir en compte els mercats emergents com a la zona del mig orient (Dubai, Abudabi...), Índia i Llatina Amèrica, gràcies a les col·leccions, museus, inversions.

Se sap que en l'ambient del mercat, l'amor per l'art no té molt de significat si no hi ha els mitjans econòmics adequats per conrear-lo a traves de l'adquisició d'obres d'art. El fet que el valor estètic botiga a estar subordinat al econòmic, no vol dir que el plaer estètic perdi la seva importància, sinó que significa, en major grau, que s'està canviant l'esquema dels valors. Pel que fa a la moda en el mercat artístic, existeixen diferents tendències dominants de tipus de l'art. Per una banda, les preferències estan controlades pels compradors i el gran públic, o sigui que el que li agrada a la majoria es converteix en la tendència. Realment, «l'elit artística està mal preparada per decidir sàviament sobre art, i no tant sols perquè encara no és clar qui constitueix aquesta elit, sinó per altres raons de biaix que depenen de qui té la capacitat de desició.»^1 Per aquests motius, la societat democràtica hauria de garantir llibertat artística i és la gran característica del segle XX i XXI. Llavors, per altra banda, els motors de les tendències són els artistes mateixos. A més, molts artistes tenen capacitat d'avançar-se en el temps i creen alguna tendència que en un futur serà molt popular. Parlant del col·leccionisme, es pot distingir, grosso modo , dos tipus de col·leccionismes, que són els següents:

  • El primer, genèric, es mou entre els objectes que en si mateixos no tenen valor cultural ni econòmic. El valor econòmic que potser adquireixen aquests objectes és a causa del grau de difusió d'aquell col·leccionisme concret i l'augment de la recerca de dels exemplars més rars.
  • El segon tipus del col·leccionisme, que és el que ens interessa, està qualificat, per contrari, pel valor cultural i econòmic de l'objecte col·leccionat. El que caracteritza al col·leccionisme de l'art és la quantitat del significat intrínsec dels objectes de l'art. Hi ha gent que disfruta comprant obres de l'art, els amants de l'art, que són capaços de no dormir fins que no obtinguin una obra a la qual s'enamoren i aquí està la diferencia entre els amants de l'art i l'espectador, que va a les exposicions a veure i disfrutar de l'obra però no tenen necessitat d'emportar-la. “Tots els col·leccionistes són compradors però no tots els compradors són col·leccionistes”, diu l'historiador de l'art i professor del Departament de Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, Vicenç Furió. Sí, és així, ja que els grans col·leccionistes no poden ser considerats només com els compradors perquè sovint tenen un paper determinat, com finançadors, també en el sector de l'oferta, és a dir el procés de producció-distribució de l'art. ............................................................................................................................................................. 1 Poli Francesco. Produzione artistica e mercato , traducció: Jaume Forga. Editorial Gustavo Gili, S.A., Barcelona, 1976 (Italia, Giulio Einaudi Editore, 1975); Col·lecció: Punto y Línea. Pàg 37, La demanda d'art