¡Descarga AnatomÃa y funcionamiento del sistema circulatorio y respiratorio y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
TEMA 3.-
1.- LA SANG I L'APARELL CIRCULATORI
LA COMPOSICIÃ DE LA SANG.
La sang es un lÃ−quid roig que circula pels vasos sanguinis. Transporta a les cèl·lules els nutrients i l'oxigen i recull el diòxi de carboni i altres residus produïts en las reaccions quÃ−miques cèl·lulars, que han de expulsar del cos.
La sang està formada pel
plasma.- lÃ−quid groguenc que transporta nutrients, proteïnes, hormones, enzims i productes de rebuig de les cèl·lules.
Les cèl·lules sanguÃ−nies es formen a la medul·la òssia i són:
Glòbuls rojos, hematies o eritròcits, els més abundants, la hemoglobina té ferro i s'uneix a l'oxigen en els pulmons i el transporta a totes les cèl·lules.
- Glòbuls blancs o leucòcits, es defensen dels agents infecciosos.
- Neutròfils i monòcits. Destrueixen els gèrmens invasors.
- Limfòcits. Fabriquen anticossos.
Les plaquetes o trombòcits. Són fragments de citoplasma, intervenen en la coagulació de la sang.
ELS VASOS SANGUINIS
Formen una xarxa i distribueixen la sang per tot el cos.
Tipus de vasos sanguinis:
- Artèries: Envien la sang des del cor a tots els òrgans.
- Venes: Porten la sang des dels òrgans fins al cor.
- Capil·lars: Es realitza l'intercanvi de substà ncies entre la sang i les cèl·lules.
2.- EL COR ÃS EL MOTOR QUE IMPULSA LA SANG.
El cor és un òrgan buit, situat a la cavitat torà cica, entre els pulmons. Està envoltat per una membrana (pericardi), les parets estan formades per múscul cardÃ−ac (miocardi) que fa possible que el cor es contrega i relaxe rÃ−tmicament.
El cor està dividit en dues meitats, separades per una paret, cada meitat té dues cavitats:una aurÃ−cula i un ventricle. Cada aurÃ−cula es comunica amb el seu ventricle. Les và lvules mitral i tricúspide permeten el pas de la sang i impedeixen el moviment en sentit contrari.
COM FUNCIONA EL COR
El miocardi es contrau i es relaxa rÃ−tmicament. El perÃ−ode de contracció s'anomena sÃ−stole, i el de
relaxament, dià stole.
Cicle cardÃ−ac: Dià stole ventricular, la sang venosa va omplint les aurÃ−cules i els ventricles. Les và lvules mitral i tricúspide estan obertes i les và lvules pulmonar i aòrtica tancades.
SÃ−stole auricular, envia sang addicional als ventricles. Quan ja ha passat, es tanquen les và lvules mitral i tricúspide.
SÃ−stole ventricular, provoca l'obertura de les và lvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artèries.
Els ventricles es relaxen, es tanquen les và lvules aòrtica i pulmonar, s'obren la mitral i tricúspide, comença un nou cicle cardÃ−ac.
CIRCULACIÃ DE LA SANG.
Les artèries constitueixen vies d'eixida des dels ventricles i les venes són sempre vies d'entrada a les aurÃ−cules.
Circulació menor o pulmonar, s'estableix entre el cor i els pulmons, fa l'intercanvi dels gasos respiratoris, l'oxigen i el diòxid de carboni.
Circulació major o sistèmica. Es realitza entre el cor i la resta del cos. La seua funció és transportar l'oxigen i els nutrients a tots els teixits i retirar els residus produïts per les cèl·lules.
3.- LES MALATIES DE L'APARELL CIRCULATORI.
Hipertensió arterial. Augment de la pressió que fa la sang sobre la paret de les artèries.
Varices. Venes inflamades, persones que estan de peu molt de temps.
Apoplexia o accident cerebrovascular (ACV). Interrupció de la sang a una part del cervell, pot afectar la mobilitat, la visió, la parla, quan l'à rea afectada és molt gran es produeix la mort.
Embòlia pulmonar. Obturació d'una branca de l'arteria pulmonar, es produeix per un coà gul, la gravetat depén del calibre del vas obstruït.
Aneurisma. Dilatació en una paret arterial, si es trenca pot portar a la mort.
Infart de miocardi. S'origina per l'obstrucció de les artèries coronà ries, que són les que proporcionen l'oxigen al múscul cardÃ−ac (miocardi). Si l'obstrucció es parcial es diu angina de pit, i si l'obstrucció de l'artèria es total, es produeix un infart, si no es tractat a temps pot produir la mort.
Trastorns de la coagulació. Causa diverses malalties: l'hemofÃ−lia, la transmeten les dones i es manifesta en els homes; i la malaltia de von Willebrand, trastorn hereditari de la coagulació es manifesta en ambdós sexes.
4.- L' APARELL RESPIRATOTI
QUE ÃS LA RESPIRACIÃ
Respiració pulmonar és el procés pel qual l'organisme capta oxigen de l'exterior i allibera diòxid de
Bronquitis, inflamació de la mucosa dels bronquis per una infecció.
Emfisema, destrucció progressiva dels alvèols, caracterÃ−stica dels fumadors.
Asma, respiració dificultosa per un estrenyiment dels bronquis.
Refredat, infecció produïda per virus, afecta al nas, gola o la laringe.
Pneumònia, infecció aguda del teixit pulmonar, a causa de bacteris, dificulta la respiració i febre alta.
La malaltia del legionari és una pneumònia produïda pel bacteri Legionella pneumofila.
ELS BENEFICIS DE L'EXERCICI FÃSIC
La prà ctica habitual d'exercici fÃ−sic produeix canvis en el nostre organisme, que milloren la qualitat de vida i eviten o retarden l'aparició de diverses malalties.
7.- L'APARELL EXCRETOR
EN QUÃ CONSISTEIX L'EXCRECIÃ?
L'excreció és el procés per el qual l'organisme elimina els productes de rebuig procedents de les reaccions quÃ−miques cel·lulars.
ELS ÃRGANS EXCRETORS
Intervenen els òrgans següents:
Renyons, eliminen de la sang els residus produïts per les cèl·lules (urea i l'à cid úric). També són òrgans reguladors, eliminen a través de l'orina l'excès d'aigua i sals,
Pulmons, expulsen el diòxid de carboni.
Glà ndules sudorÃ−pares, regulen la temperatura corporal, la suor conté les mateixes substà ncies que conté l'orina, però amb una concentració molt petita.
Fetge, elimina els pigments biliars, i que s'eliminen amb els excrements.
L'APARELL URINARI
Els òrgans de l'aparell urinari són:
Renyons, situats a la zona dorsal per damunt de la cintura i prop de la columna vertebral.
Urèters, són dos conductes prims que transporten l'orina formada als renyons fins a la bufeta.
Bufeta de l'orina, òrgan buit on s'acumula l'orina fins que s'expulsa de l'organisme, al coll de la bufeta hi ha un anell muscular (esfÃ−nter) que en controla l'obertura.
Uretra, conducte pel qual s'expulsa l'orina.
ESTRUCTURA DEL RENYÃ
En la secció longitudinal es distingeix l'escorça i una zona més fosca o medul·la, al centre hi ha una cavitat col·lectora de l'orina, anomenada pelvis renal.
La nefrona és la unitat funcional del renyó (cà psula de Bowman), la funció de les nefrones és filtarr tota la sang de l'organisme unes 300 vegades al dia.
8.- L'EXCRECIÃ
COM ARRIBA LA SANG ALS RENYONS?
Cada renyó està connectat amb l'aparell circulatori per:
- L'artèria renal
- Vena renal, desemboca a la vena cava.
ETAPES EN LA FORMACIÃ DE L'ORINA
L'orina es el lÃ−quid resultant d'un procés de filtració que ex produeix en els renyons, en varies etapes: - Filtratge.
QUAN ELS RENYOS FALLEN
La malaltia més greu que afecta als renyons és la insuficiència renal, disminució de la producció d'orina, nefritis - inflamació del renyó. Hi ha dues solucions: la dià lisi o el trasplantament.
