¡Descarga El Sistema Nervioso: Funcionamiento, Células y Malidades y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
TEMA 4.-
1.- LA NEURONA I EL SISTEMA NERVIÃS
EL SISTEMA NERVIÃS
Una de les caracterÃ−stiques més important dels éssers vius és percebre sensacions i respondre als estÃ−muls, això es el funcionament del sistema nerviós, que també contribueix a mantenir l'equilibri intern del nostre cos o homeòstasi.
Està format per diversos tipus de cèl·lules, substà ncies quÃ−miques i altres estructures.
El funcionament és senzill, consisteix en la percepció d'estÃ−muls i en l'elaboració de respostes.
LES CÃL·LULES DEL SISTEMA NERVIÃS
Les neurones tenen un cos cel·lular, on hi ha un nucli, i un conjunt de prolongacions, que són de dos tipus:
Les dentrites. Són curtes i nombroses. Capten l'impuls nerviós que procedeix d'un receptor o d'una altra neurona.
L'à xon. Ãs una prolongació única i molt llarga. L'à xon, o fibra nerviosa, pot conduir els impulsos a zones molt distants de l'organisme.
Els à xons de moltes neurones formen els nervis.
LA VELOCITAT DE PROPAGACIÃ DE L'IMPULS NERVIÃS.
L'impuls nerviós només es transmet en un sentit. Entra per les dentrites, travessa el cos cel·lular i ix per l'à xon. La velocitat dependeix del envoltori de l'à xon (cèl·lules de Schwann).
El citoplasma de les cèl·lules de Schwann és allargat i està enrotllat al voltant de la membrana de l'à xon. Posseeix una substà ncia d'aspecte blanquinós anomenada mielina.
Les neurones es classifiquen segons si tenen mielina o no , en:
Neurones mielÃ−niques. Els seus à xons són mes gruixuts i l'impuls nerviós es propaga amb més rapidesa.
- Neurones amielÃ−niques. No tenen mielina, condueixen amb menys rapidesa. 2. EL SISTEMA NERVIÃS.
Està format pel:
Sistema nerviós central. L'encèfal , centre de control i coordinació de l'organisme, protegit pel crani i embolcat per tres membranes o meninges , entre les dos interiors circula el lÃ−quid cefaloraquidi. Es distingeixen tres regions: cervell, cerebel i bulb raquidi. La medul·la espinal és un cordó de teixit nerviós situat al llarg del dors.
Sistema nerviós perifèric. El formen els nervis, segons el lloc de procedència: Cranials, procedeixen de l'encèfal, i raquidis , ixen de la medul·la. Segons la seua funció: Sistema nerviós somà tic , responsable dels moviments voluntaris.
autònom o vegetatiu , activitats involuntà ria dels
òrgans interns.
SUBSTÃNCIA BLANCA, SUBSTÃNCIA GRISA.
Substà ncia blanca (mielina) es localitza a l'interior de l'encèfal i a l'exterior de la medul·la espinal.
Substà ncia grisa, no tenen mielina, a l'escorça de l'encèfal i a l'interior de la medul·la espinal.
3. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÃS.
LA MEDUL·LA ESPINAL I L'ACTE INVOLUNTARI
Les respostes reflexes a un estÃ−mul s'elaboren a la medul·la. La cadena de neurones que intervenen en aquesta acció: neurona sensitiva - la interneurona - i la neurona motora, que en conjunt, constitueixen l'arc reflex.
DIVERSOS NIVELLS D'INTEGRACIÃ NERVIOSA.
El sistema nerviós té una estructura complexa i jerà rquica , hi ha diversos nivells, els superiors controlen als de la part inferior, per exemple, els moviments respiratoris, controlats pel bulb raquidi, es produeixen de manera automà tica, pot ser parat per ordre de l'escorça cerebral i deixem de respirar baix de l'aigua.
LES FUNCIONS SUPERIORS.
El cervell regula les activitats superiors, dividit en 4 lòbuls, hi resideixen les à rees que controlen les funcions superiors, moviment muscular i els sentits.
El cerebel , exerceix el control dels moviments del cos i la postura.
El bulb raquidi està unit a la medul·la, controla les funcions vitals involuntà ries com el ritme cardÃ−ac, el respiratori, intervé en actes reflexos de protecció com la tos, el vòmit, l'esternut.
4. MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÃS
MALALTIES I TRASTORNS DE TIPUS NEUROLÃGIC MÃS HABITUALS.
L'epilèpsia, les neurones del sistema nerviós central produeix una sèrie d'impulsos nerviosos que trastornen les funcions cerebrals, es produeixen convulsions, es perd la consciència.
La meningitis, inflamació de les membranes (meninges) causada per una infecció, pot ser greu, si no es tracta rà pidament, pot provocar danys irreversibles.
L'esclerosi múltiple , és la destrucció lenta i progressiva de la mielina, les neurones afectades no transmeten correctament l'impuls nerviós, segons la zona afectada els sÃ−mptomes són diferents.
MALALTIES I TRASTORNS PSÃQUICS MÃS FREQÃENTS.
Són alteracions de les funcions intel·lectuals que, no estan relacionades amb una lesió o un funcionament anòmal de les neurones.
6. EL SISTEMA ENDOCRÃ
GLÃNDULES I HORMONES.
El sistema endocrÃ− o hormonal està constituït per cèl·lules que secreten substà ncies directament a la sang, si estan agrupades formen les glà ndules endocrines. Les substà ncies secretades (hormones) es distribueixen per tot l'organisme, però només actuen sobre les cèl·lules diana.
El sistema endocrÃ− controla el creixement corporal i també pot intervenir en respostes rà pides com l'alliberament d'adrenalina.
FUNCIONAMENT DEL SISTEMA ENDOCRÃ
Depén del sistema nerviós, l'hipotà lem, zona del cervell connectada a la glà ndula hipòfisi, controla l'activitat hormonal de l'organisme.
Les neurones de l'hipotà len reben informació d'altres zones del cervell i detecten l'index d'hormones a la sang.
7. EQUILIBRI I MALALTIES HORMONALS
FUNCIONS DEL SISTEMA HORMONAL
Manté l'homeòstasi o equilibri del medi intern. Regula la concentració de fluids orgà nics com la glucosa a la sang, el pH i l'equilibri hidric.
- Ajuda l'organisme a mantenir l'index d'estrés.
- Controla el creixement i el desenvolupament.
- Controla el desenvolupament sexual i la reproducció.
ALTERACIONS HORMONALS
Són conseqüència d'un augment excessiu d'hormones - hiperfunció de la glà ndula o disminució d'hormones - hipofunció.
MALALTIES MÃS FREQÃENTS relacionades amb les hormones són:
HORMONA MALALTIA.
Hormona del creixement Gigantisme (excés)
Nanisme (defecte).
Tiroxina Goll (defecte)
Cretinisme, mixedema (defecte).
Insulina Diabetis mellitus (defecte).
Hormona antidiüretica Diabetis insÃ−pida (defecte).
Hormona de l'escorça suprarenal Malaltia d'Adison (defecte).
Hormones sexuals Esterilitat i retard en l'aparició dels carà cters sexuals
secundaris (defecte).
Una malaltia gens dolça: la diabetis
La glucosa a la sang esta en una concentració d'1 per mil.
El pà ncrees secreta l'insulina, si el nivell de glucosa a la sang baixa, el fetge restitueix l'Ã−ndex de glucosa.
Les persones amb diabetis no produeixen prou quantitat d'insulina.
La insulina és una hormona proteica que s'ha d'administrar per mitjà d'injecció, perquè com es tracta d'una proteïna, els enzims de l'estómac la digeririen.
MESURES DE PREVENCIÃ
Els hà bits de vida poc saludables influeixen en l'aparició i el desenvolupament de certes malalties hormonals, com la diabetis dels adults. Hi ha altres malalties endocrines degudes a errors genètics o funcionals que no es poden evitar.
4
