TE MA 10 – TEA TRE
Segle XIV : teatre medieval.
Segle XV- XVI: Renaixement
Segle XVII: Barroc.
Segle XVIII: Neoclassicisme.
Segle XIX: Romanticisme-- Realisme -- A Catalunya: Renaixença.
S. XX: Modernisme ( principis de segle)
Guerra civil
Postguerra
Anys 70…
TE AT RE ME DIE VA L ( S EG LE XI V)
De diversió professionals de
l’època: joglars
mim, dansa, música, malabars...
De ritu civil preparades pel poder
laic
coronacions de sobirans, torneigs, seguicis...
De caràcter
edificant
afavorides per
l’Església
Al voltant d’uns cicles temàtics:
veterotestamentari ( històries de l’Antic
testament).
cicle de Nadal.
cicle de la Passió.( relació amb la dansa
de la Mort de Verges).
cicle assumpcionista( misteri d’Elx).
cicle hagiogràfic ( vides de sants).
TE AT RE RE NAI XE NT IST A ( X V- XVI )
Continuïtat de les pràctiques escèniques medievals.
TE AT RE BA RRO C ( XVI I)
Influència del teatre castellà del segle d’or ( Lope de Vega).
El teatre català es va veure exclòs de l’àmbit comercial i es va refugiar en cases particulars.
Francesc Fontanella: Lo desengany ( tractament burlesc de la mitologia i la idea del
desengany).
TE AT RE NE OCL AS SI CIS TA (X VI II)
Voluntat de seguir les tres unitats dramàtiques.
Recuperen fórmules de la tragèdia i la comèdia grecoromanes.
Necessitat del decòrum( rebuig de qualsevol forma de violència en escena).
Autor: Joan Ramis i Ramis: Lucrècia.
- Balls parlats ( Ball de Serrallonga).
TE AT RE DE L A R EN AIX EN ÇA (S .X IX)
En un primer moment el teatre no encaixava dins del programa de la Renaixença: no serà
fins que en Frederic Soler faci un gir cap a al teatre culte i la revista La Renaixensa l’impulsi.
Frederic Soler:
a) adaptà les fórmules populars als nou temps.
b) fou el primer en crear un teatre de consum.
