








Study with the several resources on Docsity
Earn points by helping other students or get them with a premium plan
Prepare for your exams
Study with the several resources on Docsity
Earn points to download
Earn points by helping other students or get them with a premium plan
Community
Ask the community for help and clear up your study doubts
Discover the best universities in your country according to Docsity users
Free resources
Download our free guides on studying techniques, anxiety management strategies, and thesis advice from Docsity tutors
An introduction to the scientific discipline of sociology, which explores social systems and the daily life processes. It covers the importance of studying social relations, the role of time and space, and the various levels of knowledge. The text also discusses the significance of communication, human nature, socialization, and institutions in sociology.
Typology: Study notes
Uploaded on 10/09/2019
1 document
1 / 14
This page cannot be seen from the preview
Don't miss anything!
Disciplina científica que estudia els sistemes de relacions socials i els processos de la vida quotidiana, així com el desenvolupament, l’estructura, la interacció i el comportament resultant. Cada àmbit quotidià i context social és estudiat, per tant, és un recull dels sistemes de necessitats dels éssers humans i l’entramat de relacions que se’n deriven (organització dels grups socials, dinàmica i canvis dels mateixos, relacions internes i externes…). No interessa el resultat final, sinó els processos que es donen per tal de predir els canvis i evolucions de la societat i poder realitzar intervencions sobre aquesta. La sociologia neix quan hi ha dos éssers en relació. “La sociologia intenta conèixer qualsevol àmbit de la realitat social” Rocher L’existència de diferents tipus de relacions comporta que s’estudiïn els comportaments dels grups en qualsevol àmbit i, per tant, hi hagi varis tipus de sociologia: econòmica, política, mediambiental.... Pretén objectivar els caràcters subjectius per tal de convertir-los en objecte d’anàlisi, es preocupa per la diversitat d’identitats col·lectives (com convivim, que volem com a essers col·lectius...). Això ho fa a partir de tècniques i metodologies com l’ús d’enquestes estadístiques... Tots actuem segons les coordenades de temps i espai: aquestes variables condicionen les necessitats reals dels individus i son condicionants de la llibertat d’acció. Els òrgans sociològics ( conformen el principal cercle dels individus i son estudiats per la sociologia) són:
Ciència: conjunt ordenat de coneixements vertaderes i certs. El seu objectiu és conèixer la realitat mitjançant l’anàlisi dels fets que se'n deriven. Això es dóna captant els fenòmens, classificant-los, buscant les seves causes i interpretant- los. Això suposa un alliberament de la inseguretat, pors, ignorància... Es dóna una observació de les realitats, que es presenten, analitzen i coneixen. La ciència comença quan, d'un conjunt d’experiències, se n'origina una concepció similar que pot ser explicada i verificada. Així doncs, la ciència és empírica, és a dir, és necessari contrastar la informació que s'obté mediant amb una metodologia instrumental, que ens acosta a la realitat. La perspectiva de les ciències socials és millorar els nostres camps d'investigació, millorar tècniques i mètodes per tal de satisfer les nostres necessitats. Fer-ho de manera científica, de manera que la ciència i societat funcionin col·lectivament. La investigació social és una forma de coneixements. És un procés, una activitat intel·lectual, però també social ja que afecta la forma de comportar-nos. Aquesta forma de coneixement té una pretensió: entendre'ns millor i canviar la nostra situació social. Es pot afirmar que la sociologia és una ciència:
1.Gestos: tots ser viu es mou. Els etòlegs estudien els comportaments dels humans.
Tot ¡ així, per l'individu és prioritat satisfer les pròpies necessitats bàsiques ¡ interessos, ¡ protegir-los. Això pot desenrocar en la configuració d'un complex sistema de relacions entre individus que es mantenen simultàniament a la satisfacció individual de necessitats fisiològiques essencials. Tot ¡ així, es diu que la satisfacció de necessitats es dóna per aprenentatge cultural ja que l'individu té la capacitat i voluntat de renunciar a aquestes.
Que podem dir que és l’acció social? Interacció social, relació entre persones. (2 o més) WEBER: l’acció social necessita 3 o 4 paràmetres. Hem de ser més d’una persona, persona física presencial, connexió i coincidència en el codi comunicatiu. Construir una relació d’individus, la parella es la unitat més petita. Un bloc es una nova unitat, no es limita a 1+1. Microgrups, qualsevol grup per mínim que sigui, es relaciona amb altres grups. Per se respectat has de respectar les normes del fet social, si no és la guerra, es quan comencen els conflictes. Quan parlen de grups, la psicologia social distingeix entre grups de:
No ocorre deliberadament, ni existeix consciència d’aquest procés. Es afavoreix i potencia mitjançant vincles afectius amb familiars, amics, companys... Del seu èxit depèn la formació integral de la persona i la seva correcta adaptació a l’entorn. Interferències o desajustos en el procés poden tenir conseqüències irreversibles.
2. SECUNDARIA: No és exclusiva de una etapa concreta de la vida. Es una socialització menys intensa, en realitat, suposa un reajust de les pautes i creences ja adquirides en la primera socialització. Assimilació de les normes i valors del nou entorn. Mecanismes: els mateixos que en la socialització primari, més la comunicació i la transmissió oral explicita. Pot donar-se de forma conscient i deliberada. Respon tant a les relacions afectives com a interessos d’altre tipus. És més fàcil si la primària ha sigut efectiva. 3. AGENTS DE SOCIALITZACIÓ: Tots aquells elements que intervenen activa i directament en el procés de socialització. Família, escola, grups d’iguals medis de comunicació. GRUPS, ORGANITZACIONS I INSTITUCIONS SOCIALS Acceptem sistemes polítics, socials, religiosos, lleis, institucions... que potser no ens agraden per socialitzar-nos. Marc bàsica de socialització:
L’estratificació és una manera de parlar de la societat. Desigualtats, classes socials, els estrats socials caracteritzen els individus. Les desigualtats socials han estat presents constantment en totes les societats, i l’objectiu sempre ha sigut vèncer aquestes desigualtats. Si comparem diversos sistemes de societats, en diversos temps i geografies, sempre han hagut preocupacions per aquest tema. Cada societat s’organitza per sobreviure, cadascuna te els seus sistemes d’organització. La desigualtat:
Per distingir canvi social i acció historia es distingeix entre profetisme i previsió. Per no confondre els termes s’utilitza el profetisme. Casi tots els teòrics d’evolució han acabat en profetisme, han anunciat temps millors per el futur. L’explicació és que la majoria de les teories de l’evolució posseïen un caràcter acumulatiu, un cert progres de la humanitat, una millora en la vida humana. PROCES SOCIAL: seqüencia d’accions que constitueixen el canvi. El procés ens explica el desenvolupament del canvi. FACTORS, CONDICIONANTS I AGENTS DE CANVI FACTORS DE CANVI Element d’una situació concreta que produeixen un canvi. Els factors de canvi poden ser subjectius (ideologia) o objectius (condicions econòmiques, socials i polítiques).
3. Era eotecnica (occident, s.X s’estén fins final s.XVIII). Es prepara lentament la revolució industrial, va haver tres fets: utilització tècnica d’aigua i vent, animals que substitueixen als esclaus i intervenció de l’impremta, el rellotge. Economia continua sent agrària, però apareix capitalisme comercial. A les ciutats hi ha un progres de la industria, construcció de les primeres unions obreres i aparició del proletariat urbà. Regim polític feudal. Dins de l’àrea del coneixement, la teologia substitueix la filosofia, apareixen primer progressos en ciència. Poder eclesiàstic fort i actiu. Moviments monàstics importants des del punt de vista cultura i econòmic. 4. Era paleotècnica: era de la revolució industrial. Aparicio del carbó i ferro, descobriment de l’energia generada amb vapor, ferro substitueix a la fusta, capitalisme industrial dona lloc a les maquines industrials. Hi ha concentració de treballadors i d’una massa proletària en els centre urbans, neix el sindicalisme. Estructura econòmica predominant és el sector secundari. El poder polític passa a mans de la burgesia, gracies a al democràcia parlamentaria. El coneixement científic creix, sobretot en la química i la mecànica. 5. Era neotècnica: noves fonts d’energia com l’electricitat, petroli, gas... Que provoquen una proliferació i automatització de la maquina. La química revoluciona els materials base a partir de la creació sintètica de nous productes. El capitalisme industrial dona lloc al capitalisme financer. La intervenció de l’Estat priva sobre laissez faire (deixa fer) del liberalisme. El sindicalisme desborda els límits de la classe obrera. El sector terciari creix molt ràpidament. Hi ha dos tipus d’estructura política: les democràcies occidentals i la democràcia popular de partit únic. Un clima socialitzant envaeix les estructures polítiques, econòmiques i socials. Hi ha un retrocés de la ideologia, la societat de producció es converteix en societat de consum. LES NOCIONS DE L’EVOLUCIÓ, CANVI I PROCES SOCIAL Es pot definir el canvi social com les transformacions de les condicions de vida dels grups humans, de la seva estructura i del seu sistema de valors. Quan s’analitza un procés de canvi social es precís respondre a certes preguntes: