The Making of a Theatre Production: Roles and Responsibilities, Summaries of Catalan Philology

Download The Making of a Theatre Production: Roles and Responsibilities and more Summaries Catalan Philology in PDF only on Docsity!

SOLUCIONARI

Propostes de treball Abans de la lectura

1. El que estàs a punt de llegir és una obra de teatre. Una obra de teatre està escrita no tant per ser llegida com per ser representada. Per tant, una obra de teatre és un text a partir del qual un equip de persones treballarà perquè uns espectadors puguin gaudir d’un espectacle eminentment oral. Busca informació sobre l’equip de persones que participen en la realització d’una obra de teatre. Hi ha molts oficis que convergeixen en una obra de teatre i, segons la magnitud de la producció, el grup de gent que hi participa i d’oficis implicats és major o menor. Escriptor/a: qui idea i escriu l’obra de teatre. Autor/a. Director/a d’actors i ajudant de direcció: estudien el text i imaginen com el portaran a escena. Un cop s’han triat els actors, es reparteixen totes les feines que caldrà fer, com llegir el text i assajar amb els actors i actrius, supervisar que l’escenografia, el disseny de llums i de so, el vestuari, la perruqueria i tots els altres aspectes de la representació estiguin d’acord amb la idea que tenen per representar l’obra. Direcció de càsting: fa la tria dels actors i actrius segons les directrius de la direcció d’actors i actrius. Escenògraf/a: crea l’escenari, o els diversos escenaris, que és el lloc per on els actors es mouran. Mira com solucionarà tècnicament el que demanda l’obra de teatre a partir de l’estudi del seu text. Decideix quina gamma de colors s’utilitzarà, quins materials, com es disposaran aquests materials, quin estil visual es vol treballar... tot d’acord amb la idea que té el director de l’obra. Responsable de l’attrezzo: es cuida de tots els objectes que han d’aparèixer a l’obra de teatre perquè no falti res en cap moment. En el seu cas, ha de llegir el text teatral fixant-se

Equip de màrqueting: fan els cartells, els díptics i els altres elements comunicatius (l’estratègia de comunicació digital, per exemple) per donar a conèixer l’obra de teatre i fer- ne difusió.

2. Quan llegeixis el llibre que tens a les mans aniràs veient que hi ha una manera pròpia i concreta d’escriure un text teatral. Informa’t de què són les escenes i els actes. Així, després, podràs adonar-te del número d’actes i escenes que hi ha en aquest text teatral. Acte: una obra teatral acostuma a dividir-se en actes, i cada acte és una part que se separa d’una altra per una pausa o per un entreacte, que és una pausa més llarga. Perquè els espectadors s’adonin que hi ha aquestes pauses, es tanquen els llums o les cortines, o s’abaixa el teló, de manera que els escenògrafs o ajudants d’escenografia poden canviar l’escenografia, els actors es poden situar en les noves posicions o, simplement, es fa un descans. En el teatre clàssic, en el teatre grec i llatí, el cor oferia un càntic en l’entreacte. Posteriorment, en espectacles més moderns, s’oferien els entremesos, o petites representacions còmiques per distreure els espectadors mentre hi havia els canvis necessaris a l’escenari. Les obres de teatre poden tenir un, dos o més actes, tot i que el més usual en el teatre clàssic era que hi hagués tres actes, que corresponien a la presentació, el nus i el desenllaç de la història que s’hi explicava. Escena: en el llenguatge teatral una escena correspon a una part del text en què coincideixen els mateixos actors, en un mateix espai i en una temporalització determinada, en un temps seguit. Quan un nou personatge entra en acció o un dels que hi ha surt de l’acció, es produeix un canvi d’escena. Per això diem que l’actor o l’actriu entra en escena o surt d’escena. També canvia l’escena quan hi ha un salt de temps o un canvi d’escenografia. 3. En aquest llibre es parla del món laboral. Per fer-te una idea general sobre aquest tema al nostre país, consulta al web de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), www.ine.es, l’apartat d’estadístiques. Busca-hi la pestanya de mercat laboral i, a dins, la d’activitat, ocupació i atur. Amb les dades que trobaràs sobre atur, ocupació i activitat (pots consultar l’apartat d’infografies per veure-ho més clarament) fes un diagrama de barres comparant les dades

d’aquests tres ítems a Catalunya i a Espanya per al primer trimestre de l’any en curs. També pots buscar informació complementària si busques a la pestanya de les estadístiques territorials, com el salari mitjà anual o el salari mitjà per hora. Camí de cerca de la informació: https://www.ine.es/ https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/categoria.htm?c=Estadistica_P&cid= 5 Pestanyes del menú: estadísticas / mercado laboral / actividad, ocupación y paro Opció dins la pàgina: encuesta de población activa Trimestre 1/ Camí de cerca de la informació: https://www.ine.es/ https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/categoria.htm?c=Estadistica_P&cid= 5 Pestanyes del menú: estadísticas / estadísticas territoriales Opció dins la pàgina: mercado laboral / salario medio anual, salario medio por hora…

Treballar per compte propi: ets tu qui crea el propi negoci, qui fixa els horaris, qui busca el material que necessites per treballar, qui busca els clients, qui gestiona els diversos professionals que t’hauran d’ajudar en alguna de les feines que hauràs de fer, qui gestiona el pagament d’impostos. L’estabilitat laboral depèn de la teva feina i de la teva capacitat de crear una empresa i tenir treballadors que facin feines per tu, crear una clientela fixa, ser capaç d’evolucionar, ser capaç de formar-te al llarg del temps laboral... Has de gestionar el teu període de vacances segons la capacitat que hagis tingut de generar els diners suficients com per poder deixar de treballar uns dies per fer vacances. Per poder tenir uns diners equivalents al que seria la jubilació del treballador per compte aliè has d’haver-te gestionat molt bé els diners que hauràs guanyat durant la teva vida laboral,...

5. Segurament d’aquí pocs mesos o anys començaràs a treballar. En grups de dues o de tres persones feu una llista dels elements que podríeu posar en un currículum per demanar una primera feina, tenint en compte que, com que és la primera, no teniu cap experiència laboral. Quines característiques personals podríeu incloure al vostre primer currículum? I quin tipus de feina o de pràctiques voldríeu fer? Per preparar el currículum primer hauràs de saber què és necessari per poder accedir al teu primer lloc de feina (quines són les característiques que hauria de tenir el treballador per accedir-hi) i a quin tipus de feina t’agradaria accedir. Escriu un currículum breu o una carta de presentació per demanar la teva primera feina. El primer que cal fer és pensar quin tipus de feina vol fer l’alumnat. Després ha d’estudiar les característiques que creu que hauria de tenir un candidat a la feina a la qual vol accedir (ser àgil, ser manetes, ser responsable, ser meticulós, saber escriure bé, tenir coneixements informàtics, tenir simpatia, tenir una formació determinada...). Posteriorment, caldrà que elabori una llista amb les seves característiques particulars que inclogui caràcter, habilitats, experiència en el món del lleure, interessos, assignatures que més li agraden o que li resulten més fàcils. Finalment haurà d’escriure un currículum breu o una carta de presentació en què es postuli per al lloc de feina que ha triat.

Durant la lectura

1. En una obra de teatre el més important és que els actors diguin i facin coses, és a dir, que interactuïn els uns amb els altres o amb l’espectador i es moguin per l’escenari de la manera més natural possible. L’autor teatral, quan escriu, ha de pensar de quina manera farà parlar els seus personatges. Una de les maneres és el diàleg. Una altra és el monòleg. Busca informació sobre aquestes dues tècniques per fer parlar els personatges i troba, en el text d’ El mètode Grönholm , una petita escena de diàleg i una monòleg. La major part del text està dialogada. Un diàleg és una conversa entre dos o més personatges. En aquest text hi apareixen algunes petites escenes monologades. Un monòleg és el parlament d’un personatge que elabora en veu alta una idea extensa. En aquest text trobem, per exemple, un parlament bastant extens del personatge Enric (pàgines 28, 29 i

30. en què prepara el terreny per exposar a la resta de companys si hauria de ser acomiadat o no. En aquest cas el monòleg de l’Enric està condicionat per unes curtes intervencions dels seus companys. També hi ha un monòleg bastant extens del personatge Ferran (pàgines 76, 77 i 78) en què s’enfronta a una acusació de la Mercè. 2. En aquesta obra de teatre hi ha quatre personatges. Imagina’t que ets el director o la directora d’aquesta obra i vols conèixer les seves característiques, que després et serviran per saber el tipus d’actor que has de buscar per cada personatge, els elements d’attrezzo que necessiten, el vestuari que han de portar, el caràcter que tenen... Durant la lectura, fes una llista amb la informació que puguis trobar sobre el personatge del Ferran. Aniràs trobant pistes sobre aquest personatge al llarg del text, tant gràcies a les acotacions com al diàleg que té amb la resta de personatges. Personatge: Ferran Augé. Descripció física: 38 anys, atractiu.

amb la comercial, què, s’ha acabat o encara dura?», «Molt bé, millor. I la separació de la teva dona, ¿la tens superada o no la tens superada?». La Mercè, en canvi, parla de manera més formal: «Accepto que el millor, ara per ara, és que la seva feina la faci un altre, però un cop hagi sortit de la depressió, el podem repescar. És un executiu valuós. Ens ha fet guanyar diners, abans. Crec que mereix una oportunitat». El personatge que fa servir un llenguatge o un registre més informal és el Ferran, perquè no és respectuós amb l’Enric, parla amb metàfores, l’insulta i fa servir paraules grolleres. «¿Vacances? ¿Ara que estem obrint mercat a... no sé on? Aquest pamplines l’ha cagat fins al fons. Va fotre les banyes a la dona i ella el va enxampar...».

4. Durant la lectura t’adonaràs que hi ha moltes expressions i frases fetes que fan servir els personatges per expressar les seves idees de manera creativa i amb llenguatge popular. N’hi ha de més grolleres o informals i n’hi ha de més formals. A la pàgina 8, en la primera intervenció del Ferran, en trobaràs cinc de ben grolleres. Assenyala-les i explica el significat de cadascuna de les expressions. Com les diries de manera més formal i menys barroera? Al llarg del text hi ha moltes altres expressions. Fes un llistat de les que puguis trobar. Com a mínim, i sense comptar les de la pàgina 8, n’hauries de trobar quinze. Pàgina 8 Llepar el cul: fer la gara-gara, adular, fer cas... Per quatre duros: per pocs diners, pel que paguen, pel que en traurem... Tenir o fer una feina de collons: una feina molt bona, una feina que val molt la pena, una feina molt interessant... Que se’n vagin a prendre pel sac: que no m’interessa, que no vindré, que la seva proposta no és la que jo vull... Estic tip d’abaixar-me els pantalons: d’acceptar alguna cosa que no troba prou digna, d’acceptar condicions que en realitat no m’interessen, de treballar per pocs diners...

Llistat d’altres frases fetes o expressions: Políticament correcte, tenir-ho pelut, tenir el seu què, fer confiança a algú, donar peixet, seguir la veta, a la primera de canvi, prendre el pèl, fer els honors, treure cap, estar fet pols, ser la polla, anar de pet al carrer, importar una merda, tenir una aventura, costar Déu i ajuda, passar-se alguna cosa pel forro, quedar-se penjat, cagar-la fins al fons, fotre les banyes, tirar milles, anar-li la marxa a algú, no fotem, cobrir-se les espatlles, ser un pilota, posar davant els nassos, tenir una actitud torera, tenir veu de canari, és raro que t’hi cagues, tenir una idea marciana, fotre un gec d’hòsties, posar els ous per corbata, fotre una cara nova, quedar- se de cos present, una situació passada de voltes, tocar la fibra, fotre el camp, ser un monstre, com si tal cosa, portar el pes de la conversa, tenir el cul pelat d’alguna cosa, et sap tan greu com si se t’hagués covat l’arròs, dir el que et passa pels collons, tenir una feina de nassos, anar sobre segur, tirar focs artificials, fotre més hores que un rellotge, tocar el que no sona...

5. Una de les característiques d’un text tan àgil i graciós com aquest és que l’autor ha sabut posar els personatges en situacions sorprenents que fan que els personatges estiguin tota l’estona desconcertats, i també l’espectador. D’aquests trucs que fa servir l’autor se’n diuen «punts de gir» d’una història, és a dir, fer que la història canviï de rumb de manera inesperada per tal de generar sorpresa. Identifica, com a mínim tres d’aquests punts de gir de la història, aquests moments en què com a lector o espectador no saps com continuarà el text i l’autor et sorprèn, o sembla que ja no pugui passar res més i llavors passa alguna cosa que genera desconcert. Conflicte inicial: quatre candidats opten a un sol lloc de feina i es troben que han de fer una entrevista conjunta. Primer punt de gir: un dels candidats no és candidat, sinó un treballador de l’empresa, i l’han d’identificar en deu minuts. Subpregunta: pot ser que no hi hagi cap candidat fals?

Onzè punt de gir: els psicòlegs descobreixen a l’espectador que tot el procés de selecció tenia a veure amb la vida personal del Ferran, i ell, en comptes de defensar-se i argumentar la seva posició, amb el caràcter que ha mostrat fins aleshores, es desinfla i mostra la seva covardia. Final: l’espectador veu que, el que semblava el personatge més segur de tots quatre, en realitat és un pocapena.

6. Durant la lectura t’aniràs adonant que hi ha algunes expressions que podem qualificar de barbarismes, i que des del moment que aquesta obra va ser escrita hi ha normes ortogràfiques que han canviat. No és que en el seu moment l’autor escrivís malament ni que a l’editorial no es corregís el text, sinó que l’autor, intencionadament, va voler que el llenguatge que fan servir els personatges fos molt semblant a la realitat, perquè fos versemblant. A més a més, l’any 2016 l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar una actualització de la gramàtica catalana i per això hi ha paraules que ara no escrivim igual. Mira les nou primeres pàgines del text i troba tants exemples com puguis de paraules que ara no escrivim igual que abans o que són barbarismes o paraules populars que l’autor ha utilitzat per fer més proper el text. Ja hi sóc: ja hi soc. Baixar-me els pantalons: abaixar-me els pantalons Gilipolles: torracollons Trajo: vestit o vestit d’home Què serem, nosaltres dos?: Qui serem, nosaltres dos? Mentolín: caramel de menta Sisplau: si us plau 7. Mentre vagis llegint el text aniràs coneixent més coses de l’empresa a la qual volen entrar a treballar els quatre candidats, quin lloc de treball és el que es disputen i on és

l’oficina on s’està portant a terme la curiosa entrevista. De quina manera descriuen l’Enric i en Carles l’entrevista que estan a punt de viure? Recull aquesta informació per saber de què es tracta. Pàgina 7: S’explica que el lloc on es troba el personatge és la sala de reunions d’una empresa i es fa la descripció del lloc on es portarà a terme l’entrevista. Pàgina 9: L’Enric diu que les tècniques que es portaran a terme per a l’entrevista són no convencionals. Pàgina 10: L’empresa és de mobles i bricolatge, concretament una multinacional, la segona del món en el seu sector. A més, les condicions de feina del lloc de treball a aconseguir són increïbles, molt bones. Pàgina 12: En Carles diu que serà una entrevista conjunta amb tots els candidats. Pàgina 14: El càrrec pel qual lluiten els candidats és de director comercial de l’empresa Dekia, que té la central a Suècia. Pàgina 58: El lloc on s’està fent l’entrevista és un despatx a la Diagonal. Pàgina 82: La planta de l’edifici on s’està portant a terme l’entrevista és l’onzena. Pàgina 83: La central de l’empresa es troba, concretament, a Estocolm, i el cap del departament de personal a Estocolm és l’Isaïes Grönholm. Després de la lectura

1. El llibre que has llegit és un text teatral. Ara que ja t’has familiaritzat amb la manera com es presenta formalment un text per ser representat, estudia de quina manera en Jordi Galceran ha distribuït les diverses informacions que ens ofereix al text i fes una recerca dels elements que formen part del llibret teatral. Com s’anomenen?

Era un home elegant, atractiu, d’uns trenta-vuit anys, i portava un vestit modern, pantalons i americana. Ja portava ben bé un quart d’hora en aquella sala. Es va mirar el rellotge i, veient que feia més estona de la que hauria volgut que s’esperava, va decidir obrir el maletí que havia deixat sobre la taula i fullejar el diari d’informació econòmica que hi portava. De cop va sonar-li el mòbil: —¿Sí?... Hola, nano... Ja hi soc. Estic esperant...

3. La primera disjuntiva que es troben els personatges d’aquest text és si han de col·laborar o han de competir per trobar la solució al conflicte que se’ls planteja. Feu parelles o grups de quatre persones i defenseu, cadascú, una de les postures. Cal col·laborar per trobar la solució a un conflicte o cal competir? Els alumnes poden fer servir les argumentacions que utilitzen els personatges per defensar una o altra postura (pàgines 16 i 17), però també han de buscar raons pròpies. Col·laborar: significa treballar en comú; pots fer servir les idees pròpies i dels altres per buscar noves solucions o noves idees; però et pots sentir més vulnerable perquè poses sobre la taula els teus coneixements, els teus valors, les teves idees. Pot ser que algú s’apropiï de les teves idees, o que algú jugui brut i faci veure que col·labora, quan en realitat està competint. Competir: significa que dues o més persones lluiten o s’esforcen per aconseguir el mateix objectiu; has de treballar sol per trobar una solució, però tens l’al·licient que ho has de fer millor i més ràpid que els altres. Competint no et trobaràs que algú s’apropia de les teves idees o argumentacions, però has de tenir una ment i una llengua àgil. Alhora, pot ser que et creïs enemics a curt o llarg termini si en la competició algú se sent ofès o no suporta la competència. 4. Durant la lectura hauràs pogut comprovar que l’actitud de la Mercè a l’inici del text és una mica agressiva. És possible que com a lector/a t’hagi fet preguntar-te si l’actitud que tenia la Mercè respecte del fet que el Carles l’hagi deixat passar per entrar a la sala és reflex del masclisme de la societat (i de les experiències que hagi pogut viure anteriorment

la Mercè) o és que la Mercè és una persona molt exagerada respecte del feminisme que exerceix quan es relaciona amb els homes. Quines actituds ha tingut la Mercè respecte dels seus companys i de quina manera l’han tractada ells a ella? Quin llenguatge fan servir en Carles i en Ferran amb la Mercè? Busca les definicions de feminisme i de masclisme i reflexiona sobre si són paraules antònimes o tenen significats que expliquen realitats diverses. Mercè: ha acceptat que el Carles la deixés passar, però ha puntualitzat que no li agrada que hagi estat pel fet que ella és una dona (pàgina 11). Es queixa que només hi ha una dona candidata i tres homes per al lloc de feina, i creu que un 25% no és políticament correcte (pàgina 12). Ella insulta el Ferran i li diu que li cau malament, en alguns moments de l’obra. Carles: no dubta a dir que mentre estudiaven li deien «la matrícules» de manera despectiva (pàgina 12), fa broma del fet que la Mercè reivindiqui els drets com a dona (pàgina 25). Ferran: es refereix a la Mercè com a la persona que en Carles «es va fer» (pàgina 60), li retreu la relació que té amb la seva mare (pàgines 64, 70, 73, 76), la tracta de noia a «la noia sap el que vol» (pàgina 65), deixa clar que ella porta el pes de la conversa perquè ell vol, i que ella no controla res (pàgina 72), li diu «nena» (pàgina 74), se li adreça com a «maca» (pàgina 75), li diu «nena de casa bona» (pàgines 77 i 78); li diu que un dia li cauran els pits i el cul i de la seva carrera brillant només en quedarà una jubilació minsa (pàgina 78). Masclisme: Actitud basada en l'atribució de superioritat a l'home sobre la dona. Feminisme: Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l'equiparació de drets entre els dos gèneres.

5. Ara que ja has llegit tot el text, t’ha quedat clar què és el mètode Grönholm. Torna a buscar la definició que en fa la Mercè i després explica amb les teves paraules en què consisteix aquesta tècnica o mètode de selecció de personal i si et sembla útil. Seria econòmicament viable per a les empreses fer servir aquest mètode per escollir treballadors d’alt nivell? A la pàgina 83 la Mercè explica en què consisteix el mètode: «test desenvolupat per Isaïes Grönholm, un psicòleg suec, el cap del nostre departament de personal a la central

El treballador busca millors condicions de sou, d’horari, d’uniformitat, de vacances, de lloc de treball, d’atribucions, de formació, i vol un bon tracte per part de l’empresa i del seu cap directe, que es premiï la seva creativitat, que se’l tingui en compte en les decisions (o que no se l’impliqui gaire, si no en té ganes), que pugui evolucionar al llarg de la seva vida laboral augmentant la seva categoria i el seu sou, poder conciliar la feina amb la vida personal... El cap busca que el treballador se senti bé a l’empresa, que un cop li ha ensenyat les seves funcions tingui autonomia, que rendeixi el màxim durant les hores en què és a la feina, que sigui creatiu, que no li resulti excessivament car, que sigui un bon representant de l’empresa, que es faci seus els valors de l’empresa, que tingui un bon tracte amb la resta de treballadors, que faci les funcions que li han estat assignades i no generi problemàtiques, que sigui flexible quan l’empresa ho necessita...