















Study with the several resources on Docsity
Earn points by helping other students or get them with a premium plan
Prepare for your exams
Study with the several resources on Docsity
Earn points to download
Earn points by helping other students or get them with a premium plan
Community
Ask the community for help and clear up your study doubts
Discover the best universities in your country according to Docsity users
Free resources
Download our free guides on studying techniques, anxiety management strategies, and thesis advice from Docsity tutors
Primers temes de prehistoria de la peninsula iberica
Typology: Study notes
1 / 23
This page cannot be seen from the preview
Don't miss anything!
Venta micena – primer en excavar, on es troba el fragment de crani Barranco leon 3 – es troba la corona infantil, on sembla que la cronologia es correcte, entre 1,3/1,4 milions Fuente nueva – sense restes arqueològiques, mes be paleontològiques Actualment s’estan excavant tots tres jaciments
Crani de Venta micena Queixal Barranco Leon
Homo antecessor Dificultats – les restes trobades son d’individus infantils, que tenen característiques fisiològiques diferents a les d’un adult, per tant portava que no tenien característiques de cap homo actual, i van decidir crear una nova espècie d’ homo. Tot i això, es perillós crear una nova espècie mitjançant restes d’infants, encara que en posteriors troballes van obtenir altres restes de mes adults que van certificar aquestes característiques diferents. Característiques o Celles prominents – trets arcaics o Mandíbula primitiva – trets arcaics o Pòmuls enfonsats – trets moderns o Capacitat cranials de +1.000 cm3, però menys circumval·lacions que l’ homo sapiens o Alçada – 1, == Homo Antecessor S’han trobat restes de marques de descarnació, realitzats per instruments lítics = antropofàgia El que no se sap encara, es si serien menjats dins del mateix grup, o si després de mort un altre grup aprofitava la seva carn. Eren grups poc nombrosos, on vivien en coves durant poc temps, encara que no s’han trobat mes grups d’ antecessor , haurien d’haver mes grups. No eren caçadors, s’aprofitaven dels animals que morien o queien a la cova. Estratègies de subsistència de la GD/T o La seva estratègia de subsistència incloïa la cacera sistemàtica, mes be d’animals petits, i de tant en quant, però sobretot de l’explotació de cadàvers i matèria vegetal o Ampli espectre de mamífers – herbívors, carnívors i homínids o Extracció del moll de l’os i masticació dels ossos.
Situada a la mateixa trinxera Els treballs d’excavació van començar l’any 2003, amb una superfície de 12 m Actualment s’excaven mes de 30 m 16 elements litostratigràfiques, però el nivell que va donar les primeres restes humanes van ser al TE9c (=trinxera elefante 9c – ja que te diferents subgrups aquest nivell litogràfic degut a la seva complexitat). Actualment hi ha mes evidencies mes antigues a TE7 (= trinxera elefante 7) Datat entre 1,3/1,1 milions d’anys al nivell TE9c. I 1,4 milions d’anys a la TE7. Nivell TE9c Han sortit restes humanes, a part de industria lítica, on van trobar dos restes, part d’una mandíbula d’adult, i una falange proximal d’un adult de mes de 16 anys, que l’han atribuït provisionalment a l’ Homo Antecessor, creien que havien aconseguit trobar les primeres restes dels primers antecessors. Creien que estaven en relació de la primera expansió des d’Àfrica Actualment aquesta sortida estaria representada pels homínids de Dmanisi (georgià = homo georgicus ), a espera dels nous resultats d’aquests jaciment == l’antecessor no seria una evolució dels anys dels homos d’Europa, sinó d’una evolució dels primers homos que es van expandir cap orient, com els ergaster. –– també podria ser una evolució del georgicus, però el problema principal es que es van estudiar restes dels dos tipus, i no se semblen fisiològicament, però entre mig dels dos homos hi han molt probablement unes evolucions de diferents generacions, però el principal problema actualment es el buit que hi ha entremig. Amb posterioritat, al 2010, es va realitzar un estudi morfològic comparatiu, i a partir dels resultats prefereixen considerar-lo homo sp (=sense precisar), deixant de considerar-lo antecessor. Amb les noves troballes hauríem d’esperar per conèixer el paper que van jugar les restes humanes en el poblament d’Europa El conjunt lític es de 33 peces, les primeres matèries utilitzades es troben en un radi d’uns 2 km, encara que es tallaven a les coves, ja que s’han trobat restes de les nuclis i precursors. Tenen un accés periòdic als recursos lítics que es troben en la zona d’adquisició primària, i son principalment ascles. Fauna – mostra clares evidencies del processament per part dels individus – senyals de percussió i marques de tall.
L’avantatge de les troballes humanes en aquest jaciment es degut a que els individus eren tirats sencers, el que implica poder obtenir pràcticament tot l’esquelet. Hipòtesi – acumulació intencionada de cadàvers per part d’altres humans. Motius: No hi ha senyal de que fos una llar, no hi ha industria lítica, ni restes d’animals, excepte en el cas dels ossos, que si que en troben restes d’individus joves, que com també s’han trobat osseres, els ossos joves atrets per la carn dels humans queien. Encara que l’any 2003 apareix “excalibur”, considerada com una peça d’aixovar funerari, ja que es un bifacial sense us. Homo heidelbergensis – datació de 300.000 anys Caràcters primitius – prognatisme, mandíbula robusta i parets cranials gruixudes Caràcters moderns – dentició avançada, projecció de la cara, morfologia del torus supraorbital molt marcat, i capacitat cranial de 1.300 cm Troballes importants – troballes poc habituals o que no s’havien trobat Estrep Os hioides Pelvis senceres Malformacions o Traumatismes cranials, infeccions, artropaties (lesions a les articulacions)... – cas de Miguelón. Nova datació – 430.000 anys – pre-neandertals Arcada superciliar molt marcada, sense interrupció entre les celles Pòmuls inclinats cap al nas – cara triangular Desgast dels incisius – tercera ma Interpretació Corbes demogràfiques de mort o 65% dels individus morien entre 11 i 20 anys (18) o 21% dels individus van morir entre 21 i 35 anys (6) o 3 individus van superar els 35 anys === es a dir, tots aquests morts encara eren molt joves i estaven en plena edat de reproducció. El perfil de la mort dels individus indica un perfil de mort catastròfic = no es una mort natural – B Crani 17 – amb fractures perimortem = abans de la mort, es a dir, les lesions son abans de ser llançat – acte violent? En canvi si ens trobéssim davant un perfil de mort atricional (mortalitat normal en qualsevol població humana), la majoria dels morts serien individus infantils i vells – A
Crani allargat amb una protuberància occipital prominent Prognatisme Arcada supraciliar prominent Dentició anterior gran – incisives i canins Mandíbula robusta No tenen barbeta
Configuració de la caixa toràcica en forma de barril – curta i ample Articulacions robustes Fèmur arquejat L’avantbraç es proporcionalment mes curt que l’húmer, i el mateix amb la tíbia respecte el fèmur. Les característiques de l’esquelet post-cranial responen a una adaptació a climes freds.
Abric situat a uns 40 km de Lisboa L’esquelet va sortir en uns nivells de paleolític superior, nivells gravetians datats en 24.900 BP Es tracta d’un nen que va morir a una edat de 3,5-5 anys. Va ser enterrat amb ofrenes de fauna Elements d’ornament – penjoll de petxina i dent de cérvol perforada L’enterrament estava acolorit amb ocre vermell – dos explicacions L’ocre te semblants propietats de la cal viva, i seria un aspecte mes pràctic per afavorir l’esqueletització del mort mes ràpidament Mes simbòlica, extreta de pobles primitius, on l’ocre vermell simbolitzava la sang, i els enterraments sempre tenen un significat de existir una altre vida, per això, les ofrenes, a mes en el cas de l’ocre permetria en l’altre vida convertir-se en sang un altre cop. La fisiologia de l’esquelet presentava trets semblants als humans anatòmicament moderns, com la dentició, i les falanges dels polses, que eren típicament del sapiens sapiens. Alhora que tenia afinitats amb els neandertals, com el símfisis mandibular, i les proporcions del fèmur i la tíbia, amb ossos mes robustos, i hipertrofia de la musculatura del pit i part superior del braç.
Restes d’un crani adult Mandíbula d’adolescent Barreja de trets morfològic Crani caracteritzat per Absència de torus supraorbital Orbites ocular sub-rectangulars Foses canines prominents Obertura nasal estreta Neurocrani elevat ( sapiens sapiens ) Aquestes característiques anaves associades amb Arc central molt pla Molars molt grans (neandertal)
Habitat mosterià datat entre 45.000-50.000 BP Situada a la vora del mar, en el moment que fou habitada es trobava a una distancia de la costa de 1,5 a 7 km == tenia diferents tipus de fauna i flora. A mes d’indústria lítica mosteriana i fauna, s’han trobat una sèrie de petxines marines amb perforacions antròpiques, es consideren ornaments personal. Fragment de valva amb residus de pigment vermell, possible contenidor per guardar colorants o una paleta per la seva preparació Metatarsià de cavall amb pigment utilitzat per a la preparació i aplicació del mineral o com a punxó. En el sediment es van recuperar fragments de colorant vermell i groc, aquest últim mes difícil de trobar, i també s’ha pogut trobar la font del colorant vermell, entre 3 i 5 km, al nord-est del jaciment
Gran abric, situat a uns 60 km de la línia de costa actual Amb dos nivells mosterians, datats en 37,4 ka, i 43,5 ka BP Esta situat al costat d’un pantà, i provoca que en època de grans pluges es pugui inundar part de l’entrada de l’abric S’han trobat dos conxes amb dues perforacions i acolorit amb pigment vermell
A França també tenen grans coves des de fa molt temps on s’han trobar molts elements d’ornaments, entre ossos d’animals, petxines...
Progres tecnològic Creixement demogràfic Comportament social mes complex No existeixen una correlació directa entre els homes anatòmicament moderns i un comportament modern = el comportament modern comença abans de que siguin anatòmicament moderns
Edat/sexe/gènere 4 homes adults 3 dones adultes 3 adolescents 3 juvenils i infants (2 juvenils i un infantil) L’alçada mitjana es de 1,64 metres, sent corpulents, amb cara lleugerament mes ample i menys projectada cap endavant, en comparació amb els neandertals clàssics. Patologies – examen !! Poques patologies, encara que n’hi han No s’han detectat fractures a les extremitats superiors ni inferiors, i tampoc s’han trobat caries generalitzades Van patir febre i deficiències nutricionals Degut a una sèrie d’estudis relatius a malformacions genètiques s’ha pogut saber els individus formaven part de la mateixa família L’individu 8 havia pres plantes que contenia un fong amb pencillium i escorça de l’om que conte el principal factor de l’aspirina Dentició – examen !! Amb les línies d’hipoplàsia, que es la marca de l’aturada del creixement per malalties o falta d’aliment Amb l’estudi de dents s’ha permès conèixer que les mares deixaven d’alletar als nadons fins als 3 anys. El canvi de dieta de llet a aliments sòlids va produir desnutrició. També s’utilitzaven els dents com a tercera ma, per curtit de pells. Gracies a les pells i les seves incisions es pot observar que majoritàriament eren dretans. Existia divisió en tasques per sexes A partir d’un treball realitzat sobre la dentició dels individus de El Sidrón, s’ha comprovat que les dents masculines tenien unes estries mes petites que les de les dents femenines – elles feien unes tasques que no feien els homes. Surcos subverticales – de l’estudi del desgast dental s’han vist que tenien una alimentació constituïda per aliments resistents, especialment en les dones. S’han identificat practiques caníbals Extracció de la pell i evisceració Esquarterament i desmembració Fragmentació en peces mes petites Les restes es fracturen o mosseguen per arribar al moll de l’os Patrons de creixement L’estudi de d’un individu infantil i la comparació amb els homes moderns ha permès conèixer que aquest era mes lent en el primer == a mateixa edat estaven menys formats. La causa pot ser que els sapiens sapiens tenen un cervell mes gran, i que això requereix un gest energètic mes gran durant la lactància i la infantesa per el creixement del cervell
Resultats dels estudis genètics Llenguatge – mateixes variants genètiques que els humans moderns en el gen FOXP2, i que esta en relació amb el llenguatge Llinatges o Dins del grup s’han identificat 3 llinatges mitocondrials diferents o Poca diversitat genètica interna o Els tres adults masculins tenien el mateix llinatge mitocondrials, mentre que les tres dones adultes tenen llinatges diferents === Aquest patró s’observa actualment en grups que practiquen l’estratègia coneguda com patrilocalitat == els homes son els que es queden en el grup, i les dones venen de fora del grup. Caracterització d’un gen que determina el grup sanguini – dos homes tenien el grup AB universal Gen del gust amargant – eren capaços de detectar el gust amargant de les plantes. Això es va posar en relació amb la capacitat de detectar alguns verins en les plantes Gen de la pigmentació – alguns individus eren pèl-rojos, i tenien la pell clara. Mutació genètica. Aquesta mutació s’ha trobat al nord d’Itàlia, la seqüencia dels neandertals pèl-rojos no es la mateixa que la dels sapiens pèl-rojos Dieta dels neandertals A partir del material genètic del càlcul dental S’han trobat bolets, pinyons i molsa, i no s’han trobat proves del consum de carn en l’individu automedicat Els neandertals del Sidrón tenien un alt consum de vegetals i poca carn Industria lítica Sílex de piloña
Llinatge A (7)
Llinatge B (1)
Llinatge C (4)
Es va trobar al 1981, avui dia esta submergit en gran part sta l’embassament d’aldeadavila. El conjunt esta format per tres motius zoomorfs Tècnica – picatejat Tema – cavall amb línia cervico-dorsal molt marcada i “despiece” intern. Cronologia – entre l’estil III (solutrià recent-mafalenià antic) i l’estil IV (Magdelanià mig i recent)
El conjunt es va donar a coneixer al 1992 Localizacio – santa maria la real de nieva Tècnica – gravats realitzat mitjançant la tècnica de picatejat i la incisio fina Representacions – naturalistes, principalment equids, cèrvids i caprins Gran quantitat de figures indeterminades Detalls anatòmics Cronologia – solutrià pel cavall de calc, i magdalenià pels no picatejats
Situació – Sierra de Filabres, a 1.400 metres sobre el nivell del mar Equids
Descobert al 1989, en el marc d’unes prospeccions en la zona del riu Águeda. L’art de siega verde està format exclusivament per gravats, encara que s’han trobat restes de pigments i també podria haver-hi pintures, ara desaparegudes. Tècnica – picatejat, es la mes utilitzada en aquest jaciment. Urs i carnívors Cronologia – estil III avançat i IV = 18.000-15.000 BP
Cronologia de leroi-gourhan
Descoberts a principis dels anys 90 Situació – riu Coa, a la vall del Duero i els afluents Dues fases – es un dels jaciments amb la cronologia mes antiga Gravetià i solutrià – utilització de la tècnica de piquetejat o S’ha pogut fer una datació gracies als sediments que van quedar, a mes que estava molt a prop d’altres jaciments d’habitat que estaven mes amunt, on van aconseguir fer una excavació arqueològica, on a mes d’indústria lítica, restes vegetals i carbons, van trobar art moble, i les eines que es van utilitzar per fer el picatejat, i gracies a això i la seva datació es va poder fer una datació aproximada de l’art o El seu art, al ser tant gran, podria ser representats per a grups de persones nombroses, que podrien ser senyalitzacions de que es troba a la zona. Es troben escenes de moviment, que en aquest art es difícil de trobar. Magdalenià – piquetejat i abrasió o Fet mitjançant traços múltiples, algunes amb contorns simples i molt detallistes o No estan fetes per veure’s de lluny, estan pigmentades, per tant el seu significat s’esgota en el moment que s’ha fet, es l’única fase que demostra que es pinta. Es un territori immens, amb milers de km quadrats, pel qual es desplaçaven les persones, i cada grup estaria format entre 25- persones i durant l’hivern es produiria un reagrupament durant dies o setmanes, i en aquests moments, es realitzarien les activitats artístiques. Existirien sistemes d’intercanvi, no tan sols de matèria prima, també d’individu amb acords d’intercanvis matrimonials que solidificarien aquestes aliances i per evitar endogàmia, i aquest fet certificaria l’heterogeneïtat de l’art de coa La interpretació d’aquest art es com una practica universal, on totes les societat de caçadors-recol·lectors utilitzen l’expressió gràfica per marcar el territori en que viuen amb missatges codificats que ells atribueixen a les diferents zones del seu territori. Existeixen diferents graus de transmissió de la informació segons els tipus de persones i la seva situació en el territori. Dos tipus de gravats 1 Aquells amb mida petita, fets amb la tècnica d’incisió, generalment fets en els espais mes elevats, i que, per les seves dimensions, configuren art privat, que no esta fet per ser vist des de lluny, i que probablement el seu significat s’esgota en el moment de la seva execució – segona fase cronològica 2 I aquells gravats de mida gran realitzats amb tècnica del piquetejat que es concentren al fons de la vall amb marges dels rius i que per les dimensions, tenen un valor públic de senyalització o de posada en escena – primera fase cronològica
Augment de la diversitat paisatgística = augment de la biodiversitat – aus, peixos, petxines i cargols... – que formen part de la dieta, especialment de rius. Major complexitat tecnològica – apareixen els geomètrics, triangles en segments, apareixen arpons plans, i l’aparició de l’arc, que permet caçar en el bosc, mentre que amb el propulsor no es podia. Major riquesa de productes vegetals – major troballes de closques d’avellana i d’almangres. Estabilització de línies de costa – es comença a tenir en la costa mediterrània assentaments marítims = si en el plistocè hi havia assentaments de costa han desaparegut o es troben en penya-segats.
Es caracteritza per la caça especialitzada amb una o dos especies, com la vall del Montsant, a Tarragona – l’espècie principal, es la cabra salvatge Sistema de caça – les cabres baixen de la muntanya al riu per veure, els caçadors, a l’altre costat del riu aprofiten per caçar = no calen grans campanyes per caçar. Gracies a les restes de cabres se saben quan morien i amb quina edat, i se sap que sobretot a l’abril, maig i juny es quan mes caçaven, i mes població hi havia, i a partir de juliol emigraven perquè era el moment que començava el fred. Al país basc també utilitza l’economia mediterrània perquè es tota la vall de l’Ebre – i es especialment la caça de cérvol Mentre que a valència la gran caça es de cérvol i cabra salvatge Explotació de lepòrids a Catalunya = conills, restes de talls mostren els talls que s’utilitzen per escorçar el conill, que possiblement utilitzaven per intercanviar pells, a mes d’utilitzar-lo com aliment. Font voltada – 95,74% Guineu – 98,09% Gai – 97,59%
Dins d’aquest nou tipus d’economia trobem una clara diversificació dels seus recursos, com la recol·lecció de mol·luscs de terra i marins, encara que la importància en el seu regim alimentari no s’ha d’exagerar, ja que per equivaler la ingesta d’un cérvol serien la ingesta de milers de mol·luscs El vessant mediterrani hi trobem sobretot grans acumulacions de cargols terrestres
Hi han dos jaciments a l’aire lliure que nomes s’han trobat closques de cargols
Adaptació als recursos marins – tot i que tots tenen una adaptació general, cada zona te característiques diferents Zona cantàbrica – Cantabria i Astúries o Ja hi ha en zones anteriors al azilià o Tenen un augment considerable amb l’asturià o Continuïtat al neolític o Especies – cargols, musclos, lapes... o Segueixen fent caça, fins i tot tenen algunes cabres domestiques i segueixen instal·lant-se en coves i abrics o Càlculs de a importància de recursos marins = 50% o Mai es troben a mes de 5km de l’actual línia de costa o L’estacionalitat de les ocupacions es clara – depèn del consum viuen en els campaments durant l’època del producte o no o Tenen aparell tecnològic poc complex o En general son de costa rocallosa, no de platges Zona atlàntica – costa portuguesa o Sense registre durant el paleolític superior o La major densitat i els jaciments mes grans son del mesolític tardà o Certa continuïtat al neolític o Especies mes diferents – navalla i escopinyes i “almejas” o Dimensions espectaculars – 3.200 m2, 10.000 m2 i fins a 5 metres de potencia = en zones de l’aire lliure sempre, ja que al cantàbric al ser dins de coves i abrics es pràcticament impossible o Majoritàriament en zones d’estuari o Sovint estan associats a enterraments – per això es al aire lliure
Variacions de la línia de costa segons la cantàbrica i mediterrània La varietat històrica de la línia de costa I productivitat diferencial en la costa mediterrània i l’atlàntica – la zona mediterrània es molt sorrenca, i si hi ha jaciments, els canvis del nivell del mar envaeix la zona i tots els jaciments del pleistocè estaria sota l’aigua, o que avui dia la sortida de la cova son penya-segats. La zona atlàntica es una costa abrupta, i el canvi del nivell del mar es va acostar però no superar els jaciments, per això es conserven millor els jaciments, de la mateixa manera passa al nord del cantàbric especialment.