Download Primer Bloc de prehist. and more Study notes Historical Sociology in PDF only on Docsity!
BLOC 1
L’arribada del gènere Homo – Orce i Atapuertca:
- Sortida d’Àfrica – el pas de l’home des d’Àfrica cap a Europa es
produeix sobre 1,9 milions d’anys, i esta protagonitzat per Homo
Ergaster
- Homo Erectus – son els que es mobilitzaran i localitzaran a l’Àsia
- Homo Georgicus – els que es mobilitzen i localitzen a Europa, i cap Atapuerca.
Tot i que hi ha un buit de restes humanes entre l’est d’Europa i Espanya.
- Quan al 1980 es va trobar el crani d’Orce va ser mes perjudicial, mes que ajudar
respecte la investigació, fins que al 1990 van aparèixer les primeres restes a
Atapuerca
- Dues zones emblemàtiques per explicar el poblament a la península – Orce
(Granada) i Atapuerca (Burgos)
- Orce
o Situació – Depressió del Guadix-Baza
o Actualment una zona desèrtica i molt seca, encara que en la època
prehistòrica era una zona amb un llac interior, i era una zona amb gran
quantitat de mamífers, terrestres i aquàtics, i era molt ric per a la
civilització
o Denominació genèrica que agrupa tres jaciments
Venta micena – primer en excavar, on es troba el fragment de crani Barranco leon 3 – es troba la corona infantil, on sembla que la cronologia es correcte, entre 1,3/1,4 milions Fuente nueva – sense restes arqueològiques, mes be paleontològiques Actualment s’estan excavant tots tres jaciments
o Cronologia – 0,7-1,7 milions d’anys
o Fuente nueva 3 – jaciment paleontològic, especialment de mamuts, era
una trampa natural on els mamuts quedaven atrapats i morien, i l’home
aprofitava, carronyaires, per utilitzar la seva carn. Cronologia de 1,
milions d’anys, s’han trobat restes de sílex, però no hi es van assentar,
les eines corresponen al mode 1, el mes primitiu, l’olduvaià, i tots tenen
punts d’impacte per descarnar als animals.
o Barranco leon 3 – jaciment paleontològic, especialment hipopòtams,
això pot indicar un clima càlid, això mostra que hi havia aigua. Amb
cronologia 1,4 milions d’anys. Industria lítica del modus 1, també molt
primitiu, encara haver eines mes fines com ascles, la gran part son
primitius. A excepció de la troballa d’una resta humana d’un infant, un
queixal, la corona d’un queixal humà de llet, datat entre 1,2-1,3 milions
d’anys, també trobat per Gibert, i no li van fer molt cas i el van deixar
apartat, fins que a la reinvestigació es va trobar i es va estudiar, i es va
demostrar que aquesta zona va ser colonitzada molt abans que les
primeres evidencies de la sortida d’Àfrica que es troba a Dmanisi
(Geòrgia).
o Venta micena – importantíssim jaciment paleontològic, amb gran
varietat, elefants, hipopòtams, rinoceronts, cavalls, grans bòvids... no hi
ha senyals de presencia humana, es a dir, que no s’ha trobat industria
lítica. Amb cronologia d’1,5-1,6 milions d’anys. No
s’esperava trobar restes humanes, pero l’any 1982 es
troba un petit fragment cranial, en el punt on
s’uneixen els parietals a l’occipital, les restes tenen
unes mides molt petites, va ser descoberta per J.
Gibert i el seu equip, en un moment es pensava en
l’Homo Habilis , ja que encara no sabien amb exactitud quan els homos
van sortir d’Àfrica, la resta va ser objecte de polèmiques, alguns
l’associaven amb restes d’èquid, encara que el descobridor estava
seguir que era humà, i li va atribuir una antiguitat enter 1,2 i 0,9 milions
d’anys. Domènec Campillo va estudiar el crani, una vegada es va treure
les concrecions calcaries de la part inferior, van demostrar que poden
distingir-se unes digitacions corresponents a un crani humà infantil (5/
anys). L’equip d’Orce, encara que ja la defensava el doctor Gibert, van
fer estudis sobre el pas de l’home cap a Europa, es basen en el pas de
l’home per l’estret de Gibraltar es molt probable, encara que falten
probes, fa 2,3 milions d’anys es produeix un fort descens del nivell del
mar uns 180 m en la zona de l’estret, i la zona marítima es va reduir
8km amb una illa enmig, encara que per l’home es poc probable la
mobilització, si que ho va ser pels animals, i en un segon moment, fa
900.000 anys, va tornar ha produir-se una altre baixada de 120 metres,
que també redueix la zona marítima i aquí si que correspon per
cronologia el possible pas dels humans, la problemàtica es que no es
troben evidencies arqueològiques i humanes, ja que les restes humanes
que s’hagin trobat a Àfrica d’homos han estat a l’est d’Àfrica, no al nord,
encara que si que es pot verificar el pas de molts tipus d’animals extints
no es pot verificar el pas de l’homos.
o Restes d’Orce
Crani de Venta micena Queixal Barranco Leon
Homo antecessor Dificultats – les restes trobades son d’individus infantils, que tenen característiques fisiològiques diferents a les d’un adult, per tant portava que no tenien característiques de cap homo actual, i van decidir crear una nova espècie d’ homo. Tot i això, es perillós crear una nova espècie mitjançant restes d’infants, encara que en posteriors troballes van obtenir altres restes de mes adults que van certificar aquestes característiques diferents. Característiques o Celles prominents – trets arcaics o Mandíbula primitiva – trets arcaics o Pòmuls enfonsats – trets moderns o Capacitat cranials de +1.000 cm3, però menys circumval·lacions que l’ homo sapiens o Alçada – 1, == Homo Antecessor S’han trobat restes de marques de descarnació, realitzats per instruments lítics = antropofàgia El que no se sap encara, es si serien menjats dins del mateix grup, o si després de mort un altre grup aprofitava la seva carn. Eren grups poc nombrosos, on vivien en coves durant poc temps, encara que no s’han trobat mes grups d’ antecessor , haurien d’haver mes grups. No eren caçadors, s’aprofitaven dels animals que morien o queien a la cova. Estratègies de subsistència de la GD/T o La seva estratègia de subsistència incloïa la cacera sistemàtica, mes be d’animals petits, i de tant en quant, però sobretot de l’explotació de cadàvers i matèria vegetal o Ampli espectre de mamífers – herbívors, carnívors i homínids o Extracció del moll de l’os i masticació dels ossos.
o Sima del elefante
Situada a la mateixa trinxera Els treballs d’excavació van començar l’any 2003, amb una superfície de 12 m Actualment s’excaven mes de 30 m 16 elements litostratigràfiques, però el nivell que va donar les primeres restes humanes van ser al TE9c (=trinxera elefante 9c – ja que te diferents subgrups aquest nivell litogràfic degut a la seva complexitat). Actualment hi ha mes evidencies mes antigues a TE7 (= trinxera elefante 7) Datat entre 1,3/1,1 milions d’anys al nivell TE9c. I 1,4 milions d’anys a la TE7. Nivell TE9c Han sortit restes humanes, a part de industria lítica, on van trobar dos restes, part d’una mandíbula d’adult, i una falange proximal d’un adult de mes de 16 anys, que l’han atribuït provisionalment a l’ Homo Antecessor, creien que havien aconseguit trobar les primeres restes dels primers antecessors. Creien que estaven en relació de la primera expansió des d’Àfrica Actualment aquesta sortida estaria representada pels homínids de Dmanisi (georgià = homo georgicus ), a espera dels nous resultats d’aquests jaciment == l’antecessor no seria una evolució dels anys dels homos d’Europa, sinó d’una evolució dels primers homos que es van expandir cap orient, com els ergaster. –– també podria ser una evolució del georgicus, però el problema principal es que es van estudiar restes dels dos tipus, i no se semblen fisiològicament, però entre mig dels dos homos hi han molt probablement unes evolucions de diferents generacions, però el principal problema actualment es el buit que hi ha entremig. Amb posterioritat, al 2010, es va realitzar un estudi morfològic comparatiu, i a partir dels resultats prefereixen considerar-lo homo sp (=sense precisar), deixant de considerar-lo antecessor. Amb les noves troballes hauríem d’esperar per conèixer el paper que van jugar les restes humanes en el poblament d’Europa El conjunt lític es de 33 peces, les primeres matèries utilitzades es troben en un radi d’uns 2 km, encara que es tallaven a les coves, ja que s’han trobat restes de les nuclis i precursors. Tenen un accés periòdic als recursos lítics que es troben en la zona d’adquisició primària, i son principalment ascles. Fauna – mostra clares evidencies del processament per part dels individus – senyals de percussió i marques de tall.
L’avantatge de les troballes humanes en aquest jaciment es degut a que els individus eren tirats sencers, el que implica poder obtenir pràcticament tot l’esquelet. Hipòtesi – acumulació intencionada de cadàvers per part d’altres humans. Motius: No hi ha senyal de que fos una llar, no hi ha industria lítica, ni restes d’animals, excepte en el cas dels ossos, que si que en troben restes d’individus joves, que com també s’han trobat osseres, els ossos joves atrets per la carn dels humans queien. Encara que l’any 2003 apareix “excalibur”, considerada com una peça d’aixovar funerari, ja que es un bifacial sense us. Homo heidelbergensis – datació de 300.000 anys Caràcters primitius – prognatisme, mandíbula robusta i parets cranials gruixudes Caràcters moderns – dentició avançada, projecció de la cara, morfologia del torus supraorbital molt marcat, i capacitat cranial de 1.300 cm Troballes importants – troballes poc habituals o que no s’havien trobat Estrep Os hioides Pelvis senceres Malformacions o Traumatismes cranials, infeccions, artropaties (lesions a les articulacions)... – cas de Miguelón. Nova datació – 430.000 anys – pre-neandertals Arcada superciliar molt marcada, sense interrupció entre les celles Pòmuls inclinats cap al nas – cara triangular Desgast dels incisius – tercera ma Interpretació Corbes demogràfiques de mort o 65% dels individus morien entre 11 i 20 anys (18) o 21% dels individus van morir entre 21 i 35 anys (6) o 3 individus van superar els 35 anys === es a dir, tots aquests morts encara eren molt joves i estaven en plena edat de reproducció. El perfil de la mort dels individus indica un perfil de mort catastròfic = no es una mort natural – B Crani 17 – amb fractures perimortem = abans de la mort, es a dir, les lesions son abans de ser llançat – acte violent? En canvi si ens trobéssim davant un perfil de mort atricional (mortalitat normal en qualsevol població humana), la majoria dels morts serien individus infantils i vells – A
- Valle de los neandertales – pinilla del valle
o Molar amb una cronologia entre 400.000 i 500.000 anys
Últims neandertals i primers humans moderns:
- Anatomia neandertal
o Crani
Crani allargat amb una protuberància occipital prominent Prognatisme Arcada supraciliar prominent Dentició anterior gran – incisives i canins Mandíbula robusta No tenen barbeta
o Esquelet
Configuració de la caixa toràcica en forma de barril – curta i ample Articulacions robustes Fèmur arquejat L’avantbraç es proporcionalment mes curt que l’húmer, i el mateix amb la tíbia respecte el fèmur. Les característiques de l’esquelet post-cranial responen a una adaptació a climes freds.
- Model d’evolució dels neandertals
o Els neandertals van viure a Europa, Pròxim
Orient i Àsia Occidental entre els 300.000 i
30.000 anys. En algunes zones van sobreviure
mes temps.
o Els neandertals van sorgir de l’evolució biològica,
després d’un llarg procés que va tenir lloc a
Europa
o Son descendents de poblacions arcaiques i amb característiques mes
primitives, arribades a Europa no mes tard de fa mig milió d’anys.
- Clima – amb molts canvis amb una alternança de fases temperades i fredes,
però amb una tendència general de clima fred.
- Neandertals del nord vs neandertals del sud – variacions relacionades amb el
clima o amb una aïllament geogràfic
o Els neandertals clàssics, de França i Iran eren robustos, baixos i forts –
glaciacions alpines
o I els de la part meridional eren mes esvelts – no van arribar les
glaciacions.
Els afectes i canvis del clima van provocar que l’aparició de diferents grups
de neandertals no siguin homogenis, i provoca per tant que hi hagin
moments on no es trobin neandertals, especialment al nord, com a França,
exceptuant la península ibèrica.
- Dades arqueològiques
o Enterrament de lagar velho – Portugal
Abric situat a uns 40 km de Lisboa L’esquelet va sortir en uns nivells de paleolític superior, nivells gravetians datats en 24.900 BP Es tracta d’un nen que va morir a una edat de 3,5-5 anys. Va ser enterrat amb ofrenes de fauna Elements d’ornament – penjoll de petxina i dent de cérvol perforada L’enterrament estava acolorit amb ocre vermell – dos explicacions L’ocre te semblants propietats de la cal viva, i seria un aspecte mes pràctic per afavorir l’esqueletització del mort mes ràpidament Mes simbòlica, extreta de pobles primitius, on l’ocre vermell simbolitzava la sang, i els enterraments sempre tenen un significat de existir una altre vida, per això, les ofrenes, a mes en el cas de l’ocre permetria en l’altre vida convertir-se en sang un altre cop. La fisiologia de l’esquelet presentava trets semblants als humans anatòmicament moderns, com la dentició, i les falanges dels polses, que eren típicament del sapiens sapiens. Alhora que tenia afinitats amb els neandertals, com el símfisis mandibular, i les proporcions del fèmur i la tíbia, amb ossos mes robustos, i hipertrofia de la musculatura del pit i part superior del braç.
o Oase – romania (no entra a l’examen)
Restes d’un crani adult Mandíbula d’adolescent Barreja de trets morfològic Crani caracteritzat per Absència de torus supraorbital Orbites ocular sub-rectangulars Foses canines prominents Obertura nasal estreta Neurocrani elevat ( sapiens sapiens ) Aquestes característiques anaves associades amb Arc central molt pla Molars molt grans (neandertal)
Tot i així, actualment els neandertals no son considerats sapiens , però
llavors com podria ser possible, que nosaltres, que venim dels sapiens
sapiens , tinguem al nostre ADN un 2% de genètica neandertal, si es veritat
que no son sapiens , d’on vindria aquest percentatge.
- Items simbòlics
o Demostrarien que els neandertals
tindrien una conducta moderna i un **
pensament simbòlic característic de l’homo sapiens sapiens , i aquest
ornaments dels neandertals no serien copies o inspiracions dels sapiens.
o Cueva de los aviones – Murcia **
Habitat mosterià datat entre 45.000-50.000 BP Situada a la vora del mar, en el moment que fou habitada es trobava a una distancia de la costa de 1,5 a 7 km == tenia diferents tipus de fauna i flora. A mes d’indústria lítica mosteriana i fauna, s’han trobat una sèrie de petxines marines amb perforacions antròpiques, es consideren ornaments personal. Fragment de valva amb residus de pigment vermell, possible contenidor per guardar colorants o una paleta per la seva preparació Metatarsià de cavall amb pigment utilitzat per a la preparació i aplicació del mineral o com a punxó. En el sediment es van recuperar fragments de colorant vermell i groc, aquest últim mes difícil de trobar, i també s’ha pogut trobar la font del colorant vermell, entre 3 i 5 km, al nord-est del jaciment
o Cueva antón
Gran abric, situat a uns 60 km de la línia de costa actual Amb dos nivells mosterians, datats en 37,4 ka, i 43,5 ka BP Esta situat al costat d’un pantà, i provoca que en època de grans pluges es pugui inundar part de l’entrada de l’abric S’han trobat dos conxes amb dues perforacions i acolorit amb pigment vermell
o Grotte du renne – no entra
A França també tenen grans coves des de fa molt temps on s’han trobar molts elements d’ornaments, entre ossos d’animals, petxines...
o Aquestes troballes tenen una funcionalitat simbòlica
o Les implicacions simbòliques de la pintura corporal i de la utilització
ornamental de les petxines marines perforades i tacades de pigment no
es posen en dubte en el Paleolític superior, però en altres zones, com en
el Pròxim Orient, França o la Península Iberica aquestes conductes
apareixen en el Paleolític Mitjà o inicis del Paleolític superior
o La seva aparició es coherent amb els resultats genètics i responen a la
necessitat d’ajudar a la identificació personal o social de les persones.
o Totes aquestes troballes recolzen els models de l’aparició del
comportament modern en els Neandertals, a causa de:
Progres tecnològic Creixement demogràfic Comportament social mes complex No existeixen una correlació directa entre els homes anatòmicament moderns i un comportament modern = el comportament modern comença abans de que siguin anatòmicament moderns
Edat/sexe/gènere 4 homes adults 3 dones adultes 3 adolescents 3 juvenils i infants (2 juvenils i un infantil) L’alçada mitjana es de 1,64 metres, sent corpulents, amb cara lleugerament mes ample i menys projectada cap endavant, en comparació amb els neandertals clàssics. Patologies – examen !! Poques patologies, encara que n’hi han No s’han detectat fractures a les extremitats superiors ni inferiors, i tampoc s’han trobat caries generalitzades Van patir febre i deficiències nutricionals Degut a una sèrie d’estudis relatius a malformacions genètiques s’ha pogut saber els individus formaven part de la mateixa família L’individu 8 havia pres plantes que contenia un fong amb pencillium i escorça de l’om que conte el principal factor de l’aspirina Dentició – examen !! Amb les línies d’hipoplàsia, que es la marca de l’aturada del creixement per malalties o falta d’aliment Amb l’estudi de dents s’ha permès conèixer que les mares deixaven d’alletar als nadons fins als 3 anys. El canvi de dieta de llet a aliments sòlids va produir desnutrició. També s’utilitzaven els dents com a tercera ma, per curtit de pells. Gracies a les pells i les seves incisions es pot observar que majoritàriament eren dretans. Existia divisió en tasques per sexes A partir d’un treball realitzat sobre la dentició dels individus de El Sidrón, s’ha comprovat que les dents masculines tenien unes estries mes petites que les de les dents femenines – elles feien unes tasques que no feien els homes. Surcos subverticales – de l’estudi del desgast dental s’han vist que tenien una alimentació constituïda per aliments resistents, especialment en les dones. S’han identificat practiques caníbals Extracció de la pell i evisceració Esquarterament i desmembració Fragmentació en peces mes petites Les restes es fracturen o mosseguen per arribar al moll de l’os Patrons de creixement L’estudi de d’un individu infantil i la comparació amb els homes moderns ha permès conèixer que aquest era mes lent en el primer == a mateixa edat estaven menys formats. La causa pot ser que els sapiens sapiens tenen un cervell mes gran, i que això requereix un gest energètic mes gran durant la lactància i la infantesa per el creixement del cervell
Resultats dels estudis genètics Llenguatge – mateixes variants genètiques que els humans moderns en el gen FOXP2, i que esta en relació amb el llenguatge Llinatges o Dins del grup s’han identificat 3 llinatges mitocondrials diferents o Poca diversitat genètica interna o Els tres adults masculins tenien el mateix llinatge mitocondrials, mentre que les tres dones adultes tenen llinatges diferents === Aquest patró s’observa actualment en grups que practiquen l’estratègia coneguda com patrilocalitat == els homes son els que es queden en el grup, i les dones venen de fora del grup. Caracterització d’un gen que determina el grup sanguini – dos homes tenien el grup AB universal Gen del gust amargant – eren capaços de detectar el gust amargant de les plantes. Això es va posar en relació amb la capacitat de detectar alguns verins en les plantes Gen de la pigmentació – alguns individus eren pèl-rojos, i tenien la pell clara. Mutació genètica. Aquesta mutació s’ha trobat al nord d’Itàlia, la seqüencia dels neandertals pèl-rojos no es la mateixa que la dels sapiens pèl-rojos Dieta dels neandertals A partir del material genètic del càlcul dental S’han trobat bolets, pinyons i molsa, i no s’han trobat proves del consum de carn en l’individu automedicat Els neandertals del Sidrón tenien un alt consum de vegetals i poca carn Industria lítica Sílex de piloña
Llinatge A (7)
Llinatge B (1)
Llinatge C (4)
- Jaciments mes importants – saber quines son les zones pero no la cronologia
o Mazouco – Portugal
Es va trobar al 1981, avui dia esta submergit en gran part sta l’embassament d’aldeadavila. El conjunt esta format per tres motius zoomorfs Tècnica – picatejat Tema – cavall amb línia cervico-dorsal molt marcada i “despiece” intern. Cronologia – entre l’estil III (solutrià recent-mafalenià antic) i l’estil IV (Magdelanià mig i recent)
o Domingo garcia – segovia
El conjunt es va donar a coneixer al 1992 Localizacio – santa maria la real de nieva Tècnica – gravats realitzat mitjançant la tècnica de picatejat i la incisio fina Representacions – naturalistes, principalment equids, cèrvids i caprins Gran quantitat de figures indeterminades Detalls anatòmics Cronologia – solutrià pel cavall de calc, i magdalenià pels no picatejats
o Piedras blancas
Situació – Sierra de Filabres, a 1.400 metres sobre el nivell del mar Equids
o Siga verde – Salamanca
Descobert al 1989, en el marc d’unes prospeccions en la zona del riu Águeda. L’art de siega verde està format exclusivament per gravats, encara que s’han trobat restes de pigments i també podria haver-hi pintures, ara desaparegudes. Tècnica – picatejat, es la mes utilitzada en aquest jaciment. Urs i carnívors Cronologia – estil III avançat i IV = 18.000-15.000 BP
Cronologia de leroi-gourhan
o Foz coa
Descoberts a principis dels anys 90 Situació – riu Coa, a la vall del Duero i els afluents Dues fases – es un dels jaciments amb la cronologia mes antiga Gravetià i solutrià – utilització de la tècnica de piquetejat o S’ha pogut fer una datació gracies als sediments que van quedar, a mes que estava molt a prop d’altres jaciments d’habitat que estaven mes amunt, on van aconseguir fer una excavació arqueològica, on a mes d’indústria lítica, restes vegetals i carbons, van trobar art moble, i les eines que es van utilitzar per fer el picatejat, i gracies a això i la seva datació es va poder fer una datació aproximada de l’art o El seu art, al ser tant gran, podria ser representats per a grups de persones nombroses, que podrien ser senyalitzacions de que es troba a la zona. Es troben escenes de moviment, que en aquest art es difícil de trobar. Magdalenià – piquetejat i abrasió o Fet mitjançant traços múltiples, algunes amb contorns simples i molt detallistes o No estan fetes per veure’s de lluny, estan pigmentades, per tant el seu significat s’esgota en el moment que s’ha fet, es l’única fase que demostra que es pinta. Es un territori immens, amb milers de km quadrats, pel qual es desplaçaven les persones, i cada grup estaria format entre 25- persones i durant l’hivern es produiria un reagrupament durant dies o setmanes, i en aquests moments, es realitzarien les activitats artístiques. Existirien sistemes d’intercanvi, no tan sols de matèria prima, també d’individu amb acords d’intercanvis matrimonials que solidificarien aquestes aliances i per evitar endogàmia, i aquest fet certificaria l’heterogeneïtat de l’art de coa La interpretació d’aquest art es com una practica universal, on totes les societat de caçadors-recol·lectors utilitzen l’expressió gràfica per marcar el territori en que viuen amb missatges codificats que ells atribueixen a les diferents zones del seu territori. Existeixen diferents graus de transmissió de la informació segons els tipus de persones i la seva situació en el territori. Dos tipus de gravats 1 Aquells amb mida petita, fets amb la tècnica d’incisió, generalment fets en els espais mes elevats, i que, per les seves dimensions, configuren art privat, que no esta fet per ser vist des de lluny, i que probablement el seu significat s’esgota en el moment de la seva execució – segona fase cronològica 2 I aquells gravats de mida gran realitzats amb tècnica del piquetejat que es concentren al fons de la vall amb marges dels rius i que per les dimensions, tenen un valor públic de senyalització o de posada en escena – primera fase cronològica
Augment de la diversitat paisatgística = augment de la biodiversitat – aus, peixos, petxines i cargols... – que formen part de la dieta, especialment de rius. Major complexitat tecnològica – apareixen els geomètrics, triangles en segments, apareixen arpons plans, i l’aparició de l’arc, que permet caçar en el bosc, mentre que amb el propulsor no es podia. Major riquesa de productes vegetals – major troballes de closques d’avellana i d’almangres. Estabilització de línies de costa – es comença a tenir en la costa mediterrània assentaments marítims = si en el plistocè hi havia assentaments de costa han desaparegut o es troben en penya-segats.
- Adaptacions culturals
o A la península ibèrica es troben tres grups especialment – cantàbric,
mediterrani i atlàntic
o En el mediterrani, els geomètrics tipus cocina no son presents a
Catalunya, estan mes presents les osques i denticulats, que apareixen
per canvi en la vegetació, i que es mantindrà, mentre que a Aragó o
València es canvia per els geomètrics.
- Adaptacions econòmiques – possible pregunta d’examen
o Passem d’una economia centrada en la caça a una economia d’ampli
espectre = l’home s’alimenta i te una economia aprofitant tots els
recursos que te al voltants, que apareix a l’epipaleolític – peixos, cargols
de terra i marins, petxines, llavors, caça d’animals menys gregaris i
petits (cabra, porcs senglars, cérvols) i molts conills.
o Zona mediterrània
Es caracteritza per la caça especialitzada amb una o dos especies, com la vall del Montsant, a Tarragona – l’espècie principal, es la cabra salvatge Sistema de caça – les cabres baixen de la muntanya al riu per veure, els caçadors, a l’altre costat del riu aprofiten per caçar = no calen grans campanyes per caçar. Gracies a les restes de cabres se saben quan morien i amb quina edat, i se sap que sobretot a l’abril, maig i juny es quan mes caçaven, i mes població hi havia, i a partir de juliol emigraven perquè era el moment que començava el fred. Al país basc també utilitza l’economia mediterrània perquè es tota la vall de l’Ebre – i es especialment la caça de cérvol Mentre que a valència la gran caça es de cérvol i cabra salvatge Explotació de lepòrids a Catalunya = conills, restes de talls mostren els talls que s’utilitzen per escorçar el conill, que possiblement utilitzaven per intercanviar pells, a mes d’utilitzar-lo com aliment. Font voltada – 95,74% Guineu – 98,09% Gai – 97,59%
Dins d’aquest nou tipus d’economia trobem una clara diversificació dels seus recursos, com la recol·lecció de mol·luscs de terra i marins, encara que la importància en el seu regim alimentari no s’ha d’exagerar, ja que per equivaler la ingesta d’un cérvol serien la ingesta de milers de mol·luscs El vessant mediterrani hi trobem sobretot grans acumulacions de cargols terrestres
o Zona valenciana
Hi han dos jaciments a l’aire lliure que nomes s’han trobat closques de cargols
o Zona cantàbrica i atlàntica
Adaptació als recursos marins – tot i que tots tenen una adaptació general, cada zona te característiques diferents Zona cantàbrica – Cantabria i Astúries o Ja hi ha en zones anteriors al azilià o Tenen un augment considerable amb l’asturià o Continuïtat al neolític o Especies – cargols, musclos, lapes... o Segueixen fent caça, fins i tot tenen algunes cabres domestiques i segueixen instal·lant-se en coves i abrics o Càlculs de a importància de recursos marins = 50% o Mai es troben a mes de 5km de l’actual línia de costa o L’estacionalitat de les ocupacions es clara – depèn del consum viuen en els campaments durant l’època del producte o no o Tenen aparell tecnològic poc complex o En general son de costa rocallosa, no de platges Zona atlàntica – costa portuguesa o Sense registre durant el paleolític superior o La major densitat i els jaciments mes grans son del mesolític tardà o Certa continuïtat al neolític o Especies mes diferents – navalla i escopinyes i “almejas” o Dimensions espectaculars – 3.200 m2, 10.000 m2 i fins a 5 metres de potencia = en zones de l’aire lliure sempre, ja que al cantàbric al ser dins de coves i abrics es pràcticament impossible o Majoritàriament en zones d’estuari o Sovint estan associats a enterraments – per això es al aire lliure
o Problemes de registre o realitat cultural? = hi havia pocs jaciments a la
costa o s’ha fet un mal estudis
Variacions de la línia de costa segons la cantàbrica i mediterrània La varietat històrica de la línia de costa I productivitat diferencial en la costa mediterrània i l’atlàntica – la zona mediterrània es molt sorrenca, i si hi ha jaciments, els canvis del nivell del mar envaeix la zona i tots els jaciments del pleistocè estaria sota l’aigua, o que avui dia la sortida de la cova son penya-segats. La zona atlàntica es una costa abrupta, i el canvi del nivell del mar es va acostar però no superar els jaciments, per això es conserven millor els jaciments, de la mateixa manera passa al nord del cantàbric especialment.
