Download Early Roman Republic: Consuls, Assemblies, and SPQR and more Slides History in PDF only on Docsity!
Prova teòrica d’Història Antiga (part Roma): (a triar-ne una): A) Magistratures i assemblees romanes en temps de la República. Cap a finals del segle VI anE s’intaurà una nova tipologia de govern oligàrquic, seguint les tendències i moviments del moment de la Italia central. En un context de crisi i desordre al centre d’italia central propiciat arrel de la disminució de l’influència dels etruscs sobre la campania cau la monarquia romana i s’instaura un nou govern del 509 fins el 27 anE que es desconeix del cert la seva direcció governamental primerenca., encara que seguint la tradició s’hauria explusat el rei i el control del govern l’haurien exercit dos magistrats, consuls. Roma en el segle IV va esdevenir una nova potència Mediterrània, amb la conquesta de la península itàlica abans d’arribar a finals del segle III observem que Roma cada vegada es feia més gran, fins arribar a la necessitat d’establir canvis i transformacions sobretot de caire social i polític. El principal canvi polític va ser la fi de l’aristocràcia de sang exclusivista (patriciat) per a donar peu a la nobilitas, formada per patricis o plebeus i on el prestigi el mesurava la distinció personal (marcada per els càrrecs públics) i l’herència (marcada per els descendents i les seves ocupacions); a banda d’aquesta nova base timocràtica sorgeixen estaments diferents i d’altres evolucionen. Aquests canvis que s’estaven esdevenint es veuen reflectits en les lleis Licínies-Sèxties 367 AnE, reformes socials i constitucionals dels dos tribuns de la plebs , Gai Licini Estoló , i Luci Sexti Laterà on el consolat s’estableix com a principal magistratura de la direcció política, les quals mostren l’assumpció del paper dominant d’aquesta nobilitas emergent, fet nou però en realitat no revolucionari. També portaren a unes transformacions organitzatives, no només territorials al segle III anE, quan Roma té pràcticament l’hegemonia d’Itàlia a causa de l’annexió i fundació de grans colònies romanes amb nous ciutadans amb plens drets romans, sinó també polítiques per a acabar d’estructurar aquestes transformacions amb les magistratures i consolats. D’aquesta manera el ciutadà romà amb la seva participació a les assemblees donant suport al noble, es sentia part de la vida pública. Donant lloc a una política que funciona a través de xarxes de relacions horitzontals i verticals (clienteles,etc) amb possibilitat de ser desfetes a causa d’aquest foment social. La constitució republicana es basa en l'equilibri entre 3 òrgans: el senat, el poble i els comicis o assemblees S.P.Q.R. (Senatus Populusque Romanus). Així doncs Roma en aquesta època fa ús de diverses institucions: assemblees, senat i les magistratures. Al segle III anE hi ha tres assemblees on es té la possibilitat de participar periòdicament en la vida política romana i per tant exercir el drets populars legislatius, judicials i electius: Aquestes se sostenen pels: Els comicis curiats : Són un vestigi de l'època monàrquica, en un principi només hi participaven els patricis. La base de l'assignació a les cúries era gentilicia, estaven organitzats mitjançant les curies a partir de les tres tribus originàries romanes arcaiques:
Ramnes: els llatins que prendrien el nom de Ròmul tradicionalment, Ticis: llatins amb el nom de Tit Taci, rei sabí que compartí la reialesa amb Ròmul, i Lúcers: corresponent als etruscs amb el nom de Lucumon, el guerrer etrusc que va ajudar a Ròmul. En època monàrquica era un tipus d'assemblea que havia de votar el decret que atorgava el poder públic al rei. A diferencies de les tribus, les curies conservàren funcions residuals a la vida pública de la república malgrat haver perdut força poder a mesura que la república avançava, aquests comicis preservaven les tradicions romanes amb una funció gairebé unicament ritual, no obstant, també atorgaven l’imperium als magistrats superiors com abans amb els reis amb exepció de ser una funció de caire bastant religiós i protocolari. Una curia de la república esdevindrien 20 gens (nissaga familiar) Els comicis centuriats. Eren una assemblea vinculada a l'exèrcit, els ciutadans es distribuïen en cinc classes, cadascuna formada per un nombre de centúries segons la fortuna de cada individu. Cadascun votava en la seva centúria (cadascuna tenia un sol vot) i les decisions les marcaven la majoria de les centúries. Per la raó que la primera classe comptava amb un nombre de centúries desmesuradament elevada, les votacions acabaven sent controlades per la timocràcia. Aquesta putocràcia l’esdevenien els propietaris més rics. Aquests comicis escollien els censors, a la vegada que era prerrogativa seva la declaració de guerra i la signatura de la pau (funcions que malgrat la falta d’evidències es creu que ja s’haurien originat durant el període monàrquic) Cap a finals de la república es van convertir en l’assamblea més important. El concili de la plebs. Assemblea popular dels plebeus, la qual no estava estructurada com els comicis centuriats. Aquesta incluía a propietaris i a indigents, sense distinció econòmica, només calia que fossin plebeus. Era un òrgan de discussió i decisió on proporcionàven llegislatures per als plebeus, els plebiscits, els quals van ser establerts a partir de l'any 287 anE amb la Llei Hortensia com a lleis d'obligat compliment per a tota la ciutadania, aportant així una equiparació jurídica entre patricis i plebeus donant peu a la fi del greu problema social. Sorgeix A principis de segle V, arrel del problema de les dues grans forces: patricis i plebeus. Els plebeus van abandonar l'exèrcit i es van retirar a la Muntanya Sacro (que alguns identifiquen amb l'Aventino), amenaçant amb la fundació d’una nova ciutat. Així, els patricis van ser obligats a negociar i van acabar concedint una magistratura especifica per a la defensa dels intererssos dels plebeus (el Tribu de la Plebs). Els comicis tribunats. Assamblea civil Amb l'equiparació dels drets entre patricis plebeus , el concili de la plebs va deixar d'existir , va ser creada o reorganitzada la nova assamblea popular:comitia tributa. copiant el concili de la plebs. S'estructurava en funció de la tribu, (del lloc de residència), les que vingueren amb les reformes de Servi Tuli qui va crear 4 tribus urbanes i altres tribus rústiques. D’aquesta manera esdevení un desequilibri en el funcionament ja que els comicis tribunats acabaren controlats per les tribus rústiques ja que eren molt més nombroses que les urbanes. Malgrat que Amb l'extensió de l'ager romanus i la fundació de colònies per tota Itàlia i que cada vegada va ser més costós per les tribus rústiques participar-hi, a causa de la llunyania geogràfica i la conseqüent transformació dels comicis tribunats en assemblees ciutadanes, formades majoritariament per habitants de la mateixa ciutat de Roma, la seva participació condicionava durament a la política romana. Això no va passar desapercebut pels polítics romans populares ni els optimates, i això portarà problemes seriosos.
És col·legiada, de dos cònsols i cum imperio, i, dirigien la vida pública romana convocant presideixen el senat i les assemblees, proposant l'aprovació de lleis i gestionant les finances. Eren elegits pels comicis centuriats i per períodes d'un any. Una cosa que els caracteritza és que són magistrats epònims , és a dir , donen el seu nom a l'any. S’accedia al consolat, als 43 , La tendència contrària al retorn dels valors de l’antiga aristocràcia (prosperitat, ordre, mesura, justícia, i sobretot la defensa dels privilegis del senat per sobre de les iniciatives reformadores i les iniciatives personals de poder cercades pels optimates al segle I anE), presentava un caràcter individualista, l’obra política de Gai Juli Cèsar és un clar exemple, aquest va reduir la magistratura del consolat a una especie de recompensa als seus col·laboradors més fidels, conservant ell tots els poders mitjançant la dictadura, mostrant així el fort menyspreu cap al funcionament tradicional de l'estat, al qual no va efectuar canvis constitucionals significatius, però que amb l'exercici continuat i irregular de la dictadura va convertir en irrellevant. Els pretors. Magistrats majors. Sembla que al principi, el pretor tenia funcions executives equivalents també als cònsols, i anteriorment a les lleis Licinies-sexties ja n’hi havia hagut amb diverses responsabilitats : preator maximus,etc. A partir d’aquests moments el pretor descarrega als consols de la direcció dels procediments judicials. Per tant tenien imperium. A partir del segle III anЕ va passar a ser una magistratura col·legiada , amb dos pretors i van ser destinats a administrar directament les províncies.
La dictadura. Magistratura extraordinària fora del cursus honorum, mitjançant la qual tots
els poders de l'estat es posaven en mans d'un únic individu a causa de moments de gran perill. La seva duració estava limitada a sis mesos i era controlada pel senat. El dictador era elegit pels cònsols , i el senat. Aquest càrrec suposà plens poders que haurien de compartir amb un subordinat, el Magister Equitum. En el cas de les dictadures de Gai Juli Cèsar, el seu magister equitum va ser Marc Antoni essent la seva mà dreta i romanent com a administrador d'Itàlia ( 47 a. C.), mentre César lluitava en la batalla de Farsalia entre els anys 48 i 47. Seguidament hi havien els "magistrats menors" investits principalment de Potestas: Proconsols i propretors. Magistratures derivades a causa de l’allargament de les operacions militars dels càrrecs de consol i pretor més enllà de la duració d’un any dels càrrecs. Aicí no s’alteraven els comandaments amb l'imperium proconsular. En temps de la dictadura de Sul·la , el govern de les províncies fou encomanat a procònsols i propretors. Els edils. Hi havia dos curuls i altres dos plebeus, formant un col·legi de quatre membres que s’ocupaven de l’administració municipal:t de l'ordre ciutadà als carrers i mercats, supervisió d’aquests, manteniment de les vies, ordre públic, jocs públics, etc. Els edils curuls eren patricis, amb funció de manteni. No disposaven d'imperium , però sí de potestas i eren elegits pels comicis tribunats. Els edils de la plebs custodiaven els plebiscits , i actuaven com a tresorers i custodis del temple de Cere. Eren elegits pel concili de la plebs i disposaven de la qualitat d'inviolabilitat, segons la qual ningú no podia agredir-los, ni tampoc els seus béns. Eren, doncs, sacrosancti, sagrats.
Els qüestors. Ja n’hi havia hagut en epoca monarquica: auxiliars del rei en diverses funcions) En època republicana es poden distingir els qüestors urbans dels qüestors militars . Els urbans eren elegids pels comicis tributs i administraven l'erari públic i protegien l'arxiu l'estat , conservat al temple de Saturn. Controlaven el cobrament dels tributs i el pagament als deutors de l'estat. Els militars acnaven amb els comandants de l'exèrcit , i controlaven les finançes de les campanyes bèl·liques. Era el primer graó de la carrera política cursus honorum, era permès als 31 anys. Els censors : Fora del cursus honorum. Eren els càrrecs principals durant la monarquia i la república, tot i que va anar "mutant" al llarg del temps. A Servi Tuli s VI. se li atribueix el primer cens de Roma, fet originari del genir romà. Magistratura col·legiada integrada per dos censors. Són elegits per cinc anys entre els antics cònsols. S'encarregaven de realitzar el cens cada 5 anys ( efectuaven un ritual de purificació anomenat lustrum ) , tot i que la duració del seu càrrec era de 18 mesos El cens era important per saber qui havia d'anar a l'exèrcit i pels impostos ha pagar. També controlaven la vida pública i vigilaven la moral i els costums de la ciutadania. Pdr tant solien ser individus amb un gran prestigi personal i tenien potestas.
El tribú de la plebs .Fora del cursus honorum. Havien de ser plebeus i el carrec era d’un
any, originalment eren elegits pel concili de la plebs , i després per tant pels comitia tributa. Tenien l’Auxilium (dret i obligació de protegir els plebeus) i l’Intercessio (Dret de vetar les iniciatives dels magistrats patricis). Del seu paper de protector de la plebs va desenvolupar també la potestas tribunicia, és a dir , la funció de protegir també els interessos de l'estat , la qual cosa explica el seu protagonisme en els casos d'alta traïció , i els que atemptaven contra la dignitat del poble romà. Era considerada una magistratura perillosa i en temps de Sul·la se li van arribar a restringir les competències als seus poders originals del ius auxili i ius intercendi, amb l'afegit que aquells que assolissin el tribunat no es podrien presentar a cap altra magistratura. Disposaven també de la qualitat d'inviolabilitat, segons la qual ningú no podia agredir-los, ni tampoc els seus béns. Pregunta pràctiques: Evolució urbana de la ciutat de Tarragona des de la seva fundació fins al segle III. L’assentament protohistòric tarragoní desde el segle IV anE destacat de la regió Cessetania, que es convertiria en la posterior capital provincial romana amb el nom de Tàrraco.
